1.Aquesta setmana ja podem estar tranquils perquè coneixem el dia i l’hora en que es jugarà el partit de Lliga entre el Barça i el Madrid. No va hi haver cap procés de selecció, però l’anunci de la data va ser gairebé tan enunciada com la designació de Barcelona com a ciutat Olímpica.. Aquell 17 d’octubre del 86 va ser Antonio Samaranch, i el dijous passat va ser l’amo i senyor de Mediapro, en Roures: “Per a complaure a tots els polítics i també a Guardiola...el partit serà el dilluns a les 9 del vespre”
2.La nit del passat dijous, 11 de novembre, va començar la campanya electoral. Nosaltres ens preguntem, què ha canviat? És a dir, quina diferència hi ha entre això i la pre-campanya? Doncs que els polítics poden utilitzar la paraula votar i es poden enganxar paperets pels carrers.
3. Una de les coses més emocionants de les campanyes electorals, són els eslògans. Fem un breu repàs.
CiU= Una Catalunya millor. Sense dir-nos què carai significa l’adjectiu “millor”
PSC= Garantia de “progres”/progrés amb SuperMontilla al cap davant.
Les Joventuts socialistes per la seva banda, van treure el famós “Artur mas de lo mismo”. Ens preguntem, si això és cert, què hagués passat si CiU hagués estat al govern de la Generalitat?
ERC= Gent Valenta. Valenta per reeditar un nou tripartit després d’haver-ho negat!
PP= Solucions per a la crisi o primera batalla per a treure a Zapatero de la Moncloa.
ICV= Verd Esperança. Solucions d’Esquerra per a que els tomàquets tinguin gust a tomàquet.
Ciutadans= Rebélate. Aquest cop però el seu candidat, Albert Rivera, s’ha fet enrere. S’ha vestit amb corbata i americana i ha deixat que siguin els seus companys, els que es despullin i es revelin.
SI= Hola Independència. Adéu Espoli. Per a Joan Laporta ha arribat el moment de dir: Hola Cava Català. Adéu Champagne de Luz de Gas.
4. Avui per acabar us portem la carta d’un noi que demana perdó al senyor Montilla per no ser un nini. “Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat. Ho sé, és imperdonable. Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!”
En realitat és una protesta per la mesura que ha pres el president de destinar 20 milions d’euros per a que 5000 ninis es formin i tinguin treball.
Podeu trobar la carta sencera al seu blog: http://joanguellserra.blogspot.com/
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada