1 La Veu al Teatre 14-12-2010

Avui en primer lloc a les recomanacions tenim Gerónimo Stilton, el musical dirigit per l’Àngel Yacer. El protagonista d’aquest musical és un ratolí que és director de l’Eco del rosegador, el diari més famós de Ratalona.

Gràcies a ell descobrirem un món fantàstic on els somnis, la màgia, la música i la imaginació són el dil conductor d’aquesta fascinant història. Si hi aneu, podreu volar damunt d’en Dragan, el drac daurat de l’arc de Sant Martí, descobrireu quina és la regla d’or de les fades, la força de la companya, les males intencions de la bruixa Stria i fins i tot la pudor que fan els trols! Tot aixó amb una finalitat: salvar la Flordiana, la reina de les dades.

Jerónimo Stilton és una porta oberta al món de la fantasia, on no hi ha una edad límit per creuar-la.

Així que ja ho saps, si vols endinsar-te en aquest món de fantasia, no ho dubtis, acosta’t al teatre Condal!

En segona posició una comèdia per no parar de riure en les 2 hores que dura la funció. Es tracta d’una obra que mostra els malentesos davant i darrere l’escenari en una doble ficció que narra com una colla de pèssims actors intenta muntar una obra teatral.
A un ritme trepidant, els actors corren amunt i avall els 10 esglaons, surten i entren per vuit portes i s’emboliquen en cables telefòniques, caixes… El mateix director, Alexander Herold, assegura que ‘és tot tan mil·limètric que si t’equivoques en l’ús d’algun dels objectes la funció se’n pot anar a norris’.
Si vols veure la típica ‘rossa tonta’ cridant ‘chupi’ per tot l’escenari, el guapo de torn, l’alcohòlic, la mestressa de casa i el matrimoni de classe alta, tot amenit amb una trama trepidant i caòtica i una bona dosi d’humor, no deixis d’anar al teatre Borràs.

I en tercer i últim lloc tenim una obra de teatre que està generant molts comentaris i generalment positius. Estem parlant de l’última funció de Joel Joan, Pluja constant.
Aquesta obra reconstrueix els últims dies d’una amistat indestructible. Aquesta tragedia dirigida per Pau Miró explica la història de dos perdedors convertits, per l’afecte generat pel fracàs, en protagonistes.
Joey i Denny, aquests dos policies de Chicago, parlen directament al públic o es dirigiesen l’un a l’altre. Expliquen la seva història que, de tant en tant, no és exactament la mateixa història. De vegades testifiquen davant d’una junta de revisió d’afers interns. De vegades rivalitzen l’un amb l’altre per imposar la seva versió dels fets.
Sens duote una funció on destaquen tant el paper dels protagonistes, com la escenografia, on hi ha, com el mateix nom indica, pluja constant. No te la perdis. Pots anar a veure-la a la sala Villarroel fins el 9 de gener.

I fins aquí les recomanacions teatrals d’aquesta setmana. Avui us deixo un regalet, una frase de Charles Chaplin: La vida es una obra de teatro que no permite ensayos... Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida... Antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.

0 La Veu al Teatre: Propostes 2a setmaa de Novembre.

Arriba aquesta nova secció per fer les recomanacions teatrals de la setmana. Esteu pensant en anar el teatre i no sabeu què veure? Aquí us donem algunes propostes.

En primer lloc, una tragicomedia que té més de comèdia que d’una altra cosa. Es tracta de ‘La majoria de suïcidis són en diumenge’, dirigida per Jordi Vilà i Zapata i protagonitzada per Mercè Martinez i Borja Tous.

La Klara i en Nikodem són una parella d’executius de trenta anys que tenen moltes coses en comú: són addictes al treball, són cosmopolites, i viuen a un ritme frenètic. El problema és que fa mig any que viuen junts i pràcticament no es coneixen perquè amb el ritme de vida que porten no han tingut temps d’explicar-se res. La història transcorre en el seu pis en un matí de diumenge, de fet és el primer dia que tenen lliure d’ençà que es van conèixer. I amb tant de temps lliure per parlar i explicar-se coses de seguida s’adonen que realment no es coneixen i que la seva relació està basada en un munt de mentides. Aquest diumenge, lluny de ser un diumenge relaxat i tranquil, els farà prendre una decisió crucial en les seves vides. Com acabarà aquesta història? Si ho voleu saber només teniu que acostar-vos a la sala Muntaner i descobrir-ho!

Una segona opció és acostar-se al teatre Lliure de Gràcia, que aquest estiu va tornar a aixecar el teló després de set anys de tancament per obres. Allà trobareu l’última proposta del director Àlex Rigola, “Gata sobre teulada de zinc calenta”, una obra que com “la majoria de suïcidis” parla dels problemes comunicatius que molt sovint hi ha en les relacions de parella i familiars. Tracta de la dificultat de parlar amb les persones que més t’estimes. Gata sobre teulada de zinc calenta, a més, tracta temes com l’homosexualitat, la mort i la complicada relació d’un pare que fa de psicòleg al seu fill per treure-li els fantasmes. La versió de Rigola prescindeix de personatges secundaris) i retalla un bon tros del text original. El director desenvolupa el drama des d’una idea cabdal: la incomunicació en la parella i la família, arrel dels conflictes que s’esdevindran. De fet, aquesta Gata s’aixeca sobre els dos grans diàlegs de l’obra. El primer, de Maggie, una Chantal Aimée esplèndida i tan gata com per despullar-se i intentar, sense èxit, una fel·lació al seu marit per aconseguir, si més no, una mica de passió.

I per últim un clàssic de Jordi Galceran. El quartet format per Jordi Boixaderas, Jordi Díaz, Lluís Soler i Roser Batalla torna al Teatre Poliorama amb la quarta temporada d’’El Mètode Grönholm’.

El guió es conserva. Els quatre són candidats que es troben en la fase final d’unes proves d’una multinacional per triar un alt executiu. La pressió a la que són sotmesos fa que la competència i la ambició estiguin a flor de pell.

El que sí que s’ha fet és modernitzar alguns elements de l’escenografia i incorporar vestuari nou. Aquesta obra s’ha representat en 35 països i ha estat tant gran el seu èxit que properament se’n farà una TVmovie amb els mateixos personatges.

Et perdràs aquesta nova oportunitat de gaudir de l’humor àcid ‘del Mètode’?