0 Editorial 22-03-2011

Ja sigui blanc o negre, l’actualitat d’aquests darrers dies ve marcada i protagonitzada pel fum. Al Japó, malgrat els progressos, el desafiament nuclear manté el món en alerta. Ja fa dies que els tècnics continuen treballant contrarellotge per restablir l’electricitat que permetria refrigerar els reactors de la central de Fukushima i evitar, així, el desastre radioactiu. Mentrestant, el fum blanc, signe inequívoc de l’alarma nuclear, continua deixant-se veure, alimentant l’angoixa i la incertesa del món sencer.

De l’altra banda del pacífic, ens arriben també imatges de fum, ara negre, provocat pels bombardejos que des de diumenge han protagonitzat les forces aèries dels aliats a Líbia.

I onze dies després del moviment de terra que desencadenaria en el devastador tsunami i la conseqüent crisi nuclear, la xifra de morts al Japó supera ja els 9.000, mentre que la xifra de desapareguts s’enfila per sobre de les 12.600 persones.

A Líbia els rebels parlen de 8.000 morts des del febrer.

Davant d’aquestes dades que treuen la gana a qualsevol, ens adonem que hem estat testimonis, un cop més, de la força i el poder incontestable de la natura que, quan vol, és capaç de sacsejar-ho tot. I és, precisament davant de catàstrofes d’aquesta magnitud, quan prenem consciència que el veí ric del quart segona que té un mercedes és igual de vulnerable i humà que l’indigent que viu en un banc del Passeig de Gracia.

Perquè quan davant nostre la vida i la mort lliuren batalla, ens adonem que si guanya el Barça la lliga o la guanya el Madrid és ben igual…

I és curiós que mentre que la natura s’ha emportat tantes vides innocents al Japó, és la força, la desesperació i el poder dels homes el que destrueix vides a Líbia. Un país abatut i oprimit on homes i dones de tots colors, races o creences es veuen involucrats en una guerra que, justificada o no, no deixa de ser absurda.

Perquè la guerra mai pot ser sinònim de justícia.

Setmana intensa doncs , que ens deixa images de contrastos i contradiccions tant descriptives com aquestes. I és que el Japó i Líbia són testimonis de dues guerres diferents, la de la natura contra els homes i la dels homes contra els seus iguals. Una és sovint inevitable, l’altra, absurda.

0 Editorial 15-03-2011

Setmana passada per aigua practicament a tota Catalunya, pluges un cop més necessàries tant per la temporada d’esquí com per les previsions que auguraven uns escassos percentatges a les preses catalanes durant els propers mesos de primavera i estiu.

Però aquesta setmana posem tota la nostra atenció a l’altre punta del món. La tragèdia del terratrèmol i el tsunami del japó cada dia agafa una dimensió més gran. Cada cop són més els morts, desapareguts i les tragèdies de milers i milions de families. Rius de fang, coches, cases i ponts com si fossin de paper navegant a la velocitat de la corrent.

Una tragèdia que es pot magnificar encara més després de la darrera explosió al 3r reactor de la central nuclear. Una explosió controlada com les anteriors, però que podria haver tingut fugues radioactives, i que es podria elevar el desastre pràcticament al de txernòbil.

0 Editorial 08-03-2011

Avui fa tot just un any que Catalunya s’aixecava tota enblanquinada, i ningú es podia arribar a imaginar la magnitud i les dificultats que produiria una nevada tan generalitzada i extensa per tot el país.

Va ser un dia caòtic per molta gent que van haver de fer nit a la carretera, moltes comarques Gironines amb molts problemes de subministrament elèctric i que a hores d’ara encara hi ha un 10% dels afectats que no han obtingut la compensació econòmica pels perjudicis provocats. I s’ajunta amb un anunci que ha fet avui mateix l’empresa FECSA-ENDESA que reconeix que tot i estar millor les instalacions, si tornés ha haver-hi aquella nevada, tornaríen a haver problemes de subministrament.

I tot això es va ajuntar amb unes autoritats que els seus màxims responsables no els hi vam poder veure el pèl i que tan sols van enviar missatges puntuals a la població. Un desastre organitzatiu pèssim que esperem que hagin après dels errors.

I aquesta setmana coincidint amb el dia Internacional de la Dona els polítics com sempre han aprofitat per fer un missatge institucional i mostrar el seu rebuig a qualsevol moviment o comportament masclista, i per suposat per posicionar-se totalment en contra del maltractament de gènere.

0 Editorial 01-02-2011

Enmig de fortes tensions internacionals a Tuníssia, Egipte i properament a Argelia, la Unió Europea no té un posicionament clar enfront aquests conflictes. Estats Units sembla que insinúa moviments i declaracions, però la gran Europa no diu ni “mu”.

I a casa nostra hem de continuar parlant sobre reformes i més reformes. Finalment la setmana passada es va arribar a l’acord entre Govern Sindicats i Patronal per tirar endavant el pacte Social juntament amb la jubilació als 67 anys.

I una altra reforma que el govern va prometre que es realitzaria abans d’acabar el mes de Gener era la reforma dels controladors aeris, però com era previsible, AENA i els controladors no han arribat a un acord i es sotmetran a un arbitratge que abans del mes de Març haurà de proposar a les dues parts la reforma, i aquestes l’hauran de ratificar.

I en clau catalana després de que Artur Mas visités al Rey d’Espanya per explicar-li que quan i com pensa presentar el pacte fiscal, el Rey va indicar que el corredor del Mediterrani es una prioritat que hauria d’haver arribat fa anys, i lamenta la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya. Després d’aquesta visita, Pujol és rectificat pel seu company i portaveu del Govern del govern Francesc Homs després de dir que Mas havia de viatjar en classe turista perquè gairebé no es poden pagar ni les nòmines. Jordi Pujol que va dir fa uns dies que la independència cada cop està més aprop tot i que és molt difícil.

Tot plegat sembla una mica massa teatre, estem malament però volen dir que estem tant malament?!? Beques menjador que no es paguen des del mes d’Octubre, necessitat d’emissió de més deute... Veritablement tot un gran i complicat trencaclosques que haurà de superar l’actual president Artur Mas amb l’ajuda del conseller d’Economia Andreu Mas-Colell.

0 Editorial 07-12-2010

Setmana Tensa, després d’un esperat pont per tothom, el lobby d’alguns privilegiats (els controladors) han tirat a norris les vacances de molts catalans i espanyols que desitjaven viatjar aquest pont després d’haver estalviat durant molt temps.

Completament condemnables les accions preses pels controladors aeris negant-se anar a treballar. Tots estarem d’acord que tenim dret a vaga, cert, però decretant uns serveis mínims i amb previ avís, no pas prenent la llei cadascú per la seva mà i deixant a terra milers i milions de persones a tot el país. Un país colapsat durant 20 hores mentre el gobern de l’Estat prenia mesures dràstiques per adreçar la situació.

Un estat d’alarma decretat pel govern espanyol que lluny d’una democràcia recorda més tempos passats de dictadura. Un oient s’ha posat en contacte amb el programa per expressar-nos el seu malestar i la seva anècdota el cap de setmana passat.

Tot això enmig de la nova polèmica del creador de Wikileaks, avui ja detinguts pels càrrecs que se l’imputen.

La Veu de l’Actualitat tampoc descansa en setmana de pont, tota la informació l’apropem a les teves orelles.

0 Editorial 09-11-2010

La ciutat de Barcelona va ser la notícia el cap de setmana passat a tot el món. La visita papal va projectar de forma espectacular la ciutat comtal, aconseguint publicitar la ciutat com una gran i incalculable campanya publicitària arreu del món. Sens dubte ha calgut un desplegament policial de dimensions espectaculars, fortes inversions i canvis d’última hora en el dispositiu policial per l’extraviació de documents confidencials. Tot i així la valoració general ha estat positiva, perquè segons els experts la repercusió econòmica per la ciutat i en general pel país ha estat d’uns 30 milions d’Euros.

I el màgic Zapatero com sempre reprogramant la visita del Papa a l’Estat Espanyol, visitant per sorpresa les tropes espanyoles a l’Afganistán, declarant que les tropes no s’hi quedaran per sempre, tan sols hi són provisionalment... Potser per una obvietat com aquesta no calen visites sorpreses i contraprogramacions...

Però bé, a casa nostra la política catalana cada cop pren més força a només 3 setmanes de les eleccions al parlament de Catalunya. En aquestes 3 setmanes des de “La Veu de l’Actualitat” ens endinsarem a fons començant avui a l’entrevista amb Roger Montañola, Secretari General d’Unió de Joves. I la setmana vinent amb un interessant i polèmic debat a 6 per les properes eleccions catalanes

I diumenge 28 de Novembre “Especial Eleccions al parlament de Catalunya a La Veu de l’Actualitat”, programa especial analitzant l’escrutini minut a minut, amb un gran desplegament de 17 persones repartides per col·legis electorals, el centre d’emissió de les dades de l’escrutini i per cadascuna de les seus dels partits polítics recollint les declaracions de cada partit polític. Des de l’estudi ens acompanyaran crítics per poder analitzar amb cura els resultats que es vagin produïnt.

0 Editorial 02-11-2010

Setmana marcada clarament per les litúrgies, diada de Tots Sants i aproximació de la visita del Papa a la capital catalana. A Barcelona un batibull de persones s’han desplaçat aquest dilluns de tots sants a cementiris i oratoris per retre el seu propi homenatge als familiars propers enterrats o incinerats. En una societat cada cop més laica o menys creient, l’afluència als cementiris per Tots Sants és cada cop més elevada. Religiositat o costum?

Immersos també en una setmana moguda per la visita del Papa per “consagrar” la Sagrada Família, on el debat es centra en l’elevat cost de la visita papal pagada per tots els catalans, i per les molèsties que causarà als veïns afectats de la zona que els hi tallaran el carrer durant 5 dies sense que puguin accedir en cotxe als seus pàrkings. Tots aquests temes per suposat els debatrem a la nostra tertúlia, avui també acompanyada per la doctora en història Rosa Besora la qual va investigar fa uns anys la gran història del cementiri de Reus.

Al món, cada cop és més gran la psicosis pel terrorisme, Grècia, Gran Bretanya, Istambul, Bagdad, les últimes ciutats sorpreses pel terrorisme, però que gràcies a la policia i els serveis d’intel·ligència, molts dels atacs s’han pogut evitar. Un paquet bomba en un avió que viatjava cap a Frànça pel president francès, o l’última atemptat a una esglèsia a bagdad Kabul amb 52 morts, són només alguns dels fets que fan que aquesta olla a presió no li quedi ni una gota de líquid dins, una olla a presió a punt d’esclatar.

Aquest cap de setmana hem sabut la patacada que tindria Zapatero tot i la gran remodelació del govern si les eleccions es produïssin aquest mes. El Partit Popular ratllaria la majoria absoluta a tan sols 1 escó. Convergència i Unió recuperaria els 15 escons d’anteriors legislatures i ERC perdria la meitat dels vots, mentre que IU doblaria els seus resultats en els anteriors comicis. El més valorat un cop més torna a ser el català Josep Antoni Duran i Lleida.

La setmana passada ens va deixar un gran coneixedor i defensor de la llengua catalana, Joan Solà, Premi d’Honor de les lletres catalanes 2009, va defensar fins l’últim dia la nostra llengua, acabant així una llarga tasca de columnista i crític a diferents mitjans de comunicació amb el seu últim escrit fa uns 10 dies al diari AVUI. Amb aquest últim escrit “Adéu siau, i gràcies” que escrivia fa pocs dies, posava punt i final als seus escrits, i divendres passat va posar punt i final a la seva trajectòria, però només punt i seguit a la seva obra que perdurarà per sempre. Des d’aquí enviem el nostre condol a la seva família i desitgem que en les noves generacions sorgeixin il·lustres del seu nivell.

I amb l’aproximació de les eleccions catalanes el debat polític puja de to i alguns partits ja tornen a buscar l’enfrontament amb temes tan delicats com l’ immigració o la persecució de la llengua castellana al nostre país. Ja ho diuen que qui no te feina el gat pentina.

Però dirigents polítics, dediquin el seu esforç i el sou que paguem entre tots a construir i debatre, no pas a destruir i intentar crear problemes inexistents.