0 'En el Punt de Mira' (28/12/2010)

1. Sandro Rosell, un home molt i molt coherent. El president del Barça va dir en el tradicional dinar de Nadal que el FCB organitza amb la premsa que a ell personalment no li agradava llogar les instal·lacions del club a altres equips per una qüestió sentimental. Tot allò de més que un club que va posar sobre la taula Agustí Montal. No va pensar el mateix quan va firmar l’acord amb QatarFoundation per posar publicitat a la samarreta.

2. I de una persona molt coherent, a una altra que es podria posar treballar al Club de la Comèdia. Felix Millet va passar pels jutjats ara fa dues setmanes i va justificar que la boda de la seva filla la pagués el Palau de la Música perquè era un acte promocional per al mateix Palau ja que a l’enllaç matrimonial hi havia invitats oficials. Recordem que Millet no va concórrer cap despesa en el casament de la seva filla ja que el pagament van anar a càrrec del Palau de la Música. I no només això, sinó que va demanar al sogre, que es fes càrrec d’una part del casament. És a dir, que va fer negoci amb el casament, tot sigui per la promoció del Palau!

3. La setmana passada es va celebrar el Consell Nacional d’Esquerra. En ell, el seu president, Joan Piugercós, va anunciar que abandona el lideratge del partit. Això sí, encara li queda gairebé un any a la poltrona, ja que la intenció de Puigercós és liderar ERC fins el proper congrés, que se celebrarà al mes d’octubre del 2011. Nosaltres hem imaginat que diria el seu antecessor, Josep Lluís Carod-Rovira, tot fent ús de l’eslògan de campanya de les passades eleccions: si la gent va lenta, Puixercós encara va més lent que la resta de la gent.

4. Del famós problema del 3% de CiU, ara el problema per a Convergència i també per a tots els catalans, són les 3 famílies que han denunciat que els seus fills no poden aprendre en castellà a les escoles de Catalunya i ho han portat fins al Tribunal Suprem, que en el seu afany per salvar la llengua castellana de la seva segura extinció total del territori català els hi ha donat la raó. El que podem fer és no acatar la sentència, esperar que vinguin els tancs de la Guardia Civil, dir que la sentència està redactada en castellà i que no l’hem entès perquè som tan curts i tan imbècils que només parlem un idioma.

5. La realitat és que això de que el castellà està perseguit a Catalunya és una tonteria ben gran. També és una tonteria que el català sigui obligatori a Catalunya. Només cal mirar l’exemple de Johan Cruyff. Que per cert, en aquests moments deu estar a punt d’acabar el partit entre Catalunya i Hondruas.
El cert és que aquí a Catalunya i nosaltres a l’estudi som superdotats, hem estudiat amb el model lingüístic català i sabem parlar i escriure català i castellà.

7. I acabem parlant amb qui hem començat. Algú que en sap molt de renovacions, Sandro Rosell. En el tradicional dinar de Nadal que comentàvem abans el president blaugrana ens va tornar a delaitar amb el seu do de la paraula. Rosell va valorar les possibilitats de renovació de Josep Guardiola. Escoltem el tall, traduït al castellà: Sí, de possibilitats amic president ja sabem que n’hi ha moltes: 1+8, 3+7, 12+infinit...Ara el que convindria potser seria lligar-lo.

0 'En el Punt de Mira' (30/11/2010)

1. Iker Casillas va fer unes declaracions estranyes. El porter madrileny va reconèixer ja fa uns dies que José Mourinho, el seu entrenador al Reial Madrid, és la millor persona que ha conegut mai.
Millor que la Carbonero?
Es veu que sí... el “marrón” és per a la seva família. Què pensaran familiars o amics de tota la vida?

2. Vistos els casos de Grècia i Irlanda, nosaltres també volem ser membres de la UE. Irlanda es va enriquir molt fa un tems a causa de liberalitzar el mercat i han acabat arruïnant-se ells sols. Pel simple fet de ser membres de la UE, s’els rescata i s’els dóna 85.000 milions d’euros. Així, tal quantitat per haver-se arruïnat ell sol. Podem nosaltres ser membres de la UE?

3. Amb la derrota de la Roja de ja fa dues setmanes contra Portugal, va rebre el Barça. Manolo Lama comparava l’equip perdedor amb el Barça i el guanyador amb el Madrid. Sona així:
Ell i tots els seus companys no deien el mateix per allà el mes de juliol, quan Xavi, Iniesta i companyia els van fer campions del món.
La resposta, ahir al Camp Nou.

4. Doncs sí, i més clar impossible. El Barça va passar per sobre del Reial Madrid fent un futbol, marca de la casa, que Guardiola va voler atribuir a Johan Cruyff i a Charlie Rexach segons va dir a la roda de premsa. Probablement sigui herència del Johan però també del Rexach i molt: el jugador no ha de córrer mai, això és feina de la pilota.
Quines van ser les reaccions a la casa blanca?
Cristiano Ronaldo en volia més. Ja ho sabem, ens vam quedar una mica curts. Si en volies vuit, el pròxim cop demana una dotzena.
José Mourinho va marxar enamorat de la banqueta blaugrana. El públic li demanava que sortís, però feia massa fred, queia pluja fina sobre l’estadi i el que estava veient era una classe de futbol que no es podia perdre per res del món donant instruccions als seus jugadors, que probablement haguessin estat inútils. Mourinho va marxar assumint la derrota tot i que no va entonar el “mea culpa” i a més a més va desafiar a la culerada esperant un enfrontament a la Champions. Ja ho sabem Mou aquí hi ha espectacle del bo. Torna quan vulguis
Els jugadors del Madrid se’ls hi va prohibir fer declaracions i van marxar amb la cua entre cames cap a l’aeroport.

5. De mentres, tres mil culers a Canaletes i 170.000 catalans connectats a Intereconomía seguint el Punto Pelota. Entre les 12 i les dues de la matinada, la tertúlia esportiva va aconseguir una mitjana de 15,4% de share. La xifra és espectacular ja que aquesta cadena no acostuma a arribar a l’1% dels espectadors catalans.

6. A Madrid n’hi havia que parlaven de fi de cicle. El que passa és que van posar la diana en un lloc equivocat tot i que casi l’encerten. A l’avinguda de Les Corts sembla que hi ha cicle per estona. No poden dir el mateix al C/Nicaragua de Sants.

0 Continguts Programa 21-12-2010

Avui, recordarem l’entrevista a Josep Frank, i a la tertúlia, tractarem temàtiques com el derbi Barça- Espanyol i l’investidura del futur president de Catalunya, Artur Mas. També parlarem de Núria Gisper, la que és la primera dona en presidir el Parlament de Catalunya. Wikileaks, la desarticulació de la xarxa de pornografia infanti i la rebaixa de la edat de jubilació als 67 anys seran altres temes dels que també discutiran els tertulians d’aquesta setmana.
Les nostres habituals seccions La Veu al Teatre, en El Punt de Mira, La Veu Digital i El festival dels Ocells ens duran el millor de la música, el teatre, els espectacles, la tecnologia i la cultura. De tots colors, per a tots els gustos.

1 La Veu al Teatre 14-12-2010

Avui en primer lloc a les recomanacions tenim Gerónimo Stilton, el musical dirigit per l’Àngel Yacer. El protagonista d’aquest musical és un ratolí que és director de l’Eco del rosegador, el diari més famós de Ratalona.

Gràcies a ell descobrirem un món fantàstic on els somnis, la màgia, la música i la imaginació són el dil conductor d’aquesta fascinant història. Si hi aneu, podreu volar damunt d’en Dragan, el drac daurat de l’arc de Sant Martí, descobrireu quina és la regla d’or de les fades, la força de la companya, les males intencions de la bruixa Stria i fins i tot la pudor que fan els trols! Tot aixó amb una finalitat: salvar la Flordiana, la reina de les dades.

Jerónimo Stilton és una porta oberta al món de la fantasia, on no hi ha una edad límit per creuar-la.

Així que ja ho saps, si vols endinsar-te en aquest món de fantasia, no ho dubtis, acosta’t al teatre Condal!

En segona posició una comèdia per no parar de riure en les 2 hores que dura la funció. Es tracta d’una obra que mostra els malentesos davant i darrere l’escenari en una doble ficció que narra com una colla de pèssims actors intenta muntar una obra teatral.
A un ritme trepidant, els actors corren amunt i avall els 10 esglaons, surten i entren per vuit portes i s’emboliquen en cables telefòniques, caixes… El mateix director, Alexander Herold, assegura que ‘és tot tan mil·limètric que si t’equivoques en l’ús d’algun dels objectes la funció se’n pot anar a norris’.
Si vols veure la típica ‘rossa tonta’ cridant ‘chupi’ per tot l’escenari, el guapo de torn, l’alcohòlic, la mestressa de casa i el matrimoni de classe alta, tot amenit amb una trama trepidant i caòtica i una bona dosi d’humor, no deixis d’anar al teatre Borràs.

I en tercer i últim lloc tenim una obra de teatre que està generant molts comentaris i generalment positius. Estem parlant de l’última funció de Joel Joan, Pluja constant.
Aquesta obra reconstrueix els últims dies d’una amistat indestructible. Aquesta tragedia dirigida per Pau Miró explica la història de dos perdedors convertits, per l’afecte generat pel fracàs, en protagonistes.
Joey i Denny, aquests dos policies de Chicago, parlen directament al públic o es dirigiesen l’un a l’altre. Expliquen la seva història que, de tant en tant, no és exactament la mateixa història. De vegades testifiquen davant d’una junta de revisió d’afers interns. De vegades rivalitzen l’un amb l’altre per imposar la seva versió dels fets.
Sens duote una funció on destaquen tant el paper dels protagonistes, com la escenografia, on hi ha, com el mateix nom indica, pluja constant. No te la perdis. Pots anar a veure-la a la sala Villarroel fins el 9 de gener.

I fins aquí les recomanacions teatrals d’aquesta setmana. Avui us deixo un regalet, una frase de Charles Chaplin: La vida es una obra de teatro que no permite ensayos... Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida... Antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.

0 La Veu Digital - Continguts

La applemania ens envolta, preparats per seguir-la?
Wikileaks no és un cas fàcil, avui parlarem dels controladors del material d’internet, de hackers, crackers i d’alguna altra filtració sonada.

El VGA, Els video game awards, els Oscar dels videojocs, es van entregar aquest cap de setmana a.
Com hem dit, el joc de l’any, l’Oscar a la millor obra ha sigut per Red Dead Redemption, un sandbox, al estil dels rand Theft Auto, amb un ambient de western.; que a més ha sigut la guanyador a nivell general de la nit amb 3 guardons el de millor joc, millor banda sonora i efectes de so i millor cançó original.
La millor companyia, l’equivalent a un oscar per a la millor productora ha estat Bioware per obres com Mass Effect.

De la mateixa manera trobem categories com millor protagonista d’un videojoc, per a categoria d’homes i dones, millor joc per a cada plataforma, o de contingut descarregable, i també clàssics com els de millor banda sonora, efectes sonors i cançó original, o de gràfics(similar al de fotografia a nivell d’Òscar). Fins i tot hi ha la categoria de millor adapatació d’un videojoc (ja sigui de llibre o de película) la qual ha guanyat Scott Pilgrim contra el mundo, adaptació de la película homonima i de la serie de televisio i dels comics.

Els reconeixements van més enllà i tamb´ñe es premia als actors que doblen els personatges dels jocs, entre els que cal destacar que en l’apartat d’actuació masculina, Gary Oldman o Daniel Craig optaven al premi per la seva actuació als jocs de James Bond i de Call of Duty, i en interpretació femenina Judi Dench, coneguda pel seu paper d’M a James Bond tambñe optà a un guardó.

0 'En el Punt de Mira' (14/12/2010)

1. El millor que els podria passar als controladors aèris és que Zapatero els prometi recolzar la seva reforma.

2. Presumpte cas de dopatge a l’esport espanyol. Marta Domínguez va ser detinguda dijous passat. Ens preguntem, com s’ho ha fet la policia per atrapar una atleta?

3. Seguint amb la fondista espanyola. Segur que us sonarà la imatge que va sortir publicada a molts mitjans el dia després de la detenció. A la fotografia de la que parlem, Marta Domínguez celebrava la plata aconseguida a Montjuic el passat mes de juliol amb una bandera espanyola i un toro al mig. Enlloc d’un toro, no hauria de sortir un camell? L’atleta, juntament amb l’especialista en medicina esportiva, Eufemiano Fuentes, estudien posar-se a treballar a l’Schlecker, una drogaria.

4. El Barça ha signat un acord de patrocini amb Qatar Foundation. Tenim certs dubtes que es tracti d’una ONG com algú ens ha volgut vendre. Primer, per què pertany a Her Highness Sheikha Mozah Bint Nasser Al-Missned-> la dona de l’Emir de Qatar. I segon per què no creiem que una fundació es pugui permetre el luxe de “llançar” 30 milions d’euros d’aquesta manera podent aprofitar-los per altres activitats. Tot i això, no volem sentir, com deien algunes pancartes de protesta vistes al Camp Nou, “Rosell, no aQATARem la teva decisió”. No queda més remei...

0 Continguts Programa 14-12-2010

L’estudiant de Periodisme i també, cocreador de la pàgina web www.masliga.com, ens visita aquesta setmana a l’entrevista. Joan Barriach ens explicarà en què consisteix aquest suport digital i quina és la seva funció exacta en aquesta pàgina web. Com es sent un rodamón? Quina és la imatge i reacció de les persones quan el veuen pel carrer? L’Àlex Plaza i el Marc Just ens detallaran l’experiència i el treball que han realitzat, fent-se passar per un rodamón. A on? Als carrers principals de Barcelona.

I a la tertúlia parlarem del futur govern de la Generalitat sense Madí i Duran i Lleida, de la publicitat de Qatar Foundation a la samarreta del FCBarcelona i també, del cop dur a l’esport espanyol a causa del dopatge. Oriol Guinovart, Marc Just i Àlex Plaza s’endinsen en aquestes tres principals temàtiques.

I per acabar, les seccions La Veu del Teatre, En el Punt de Mira i la Veu Digital.

0 Editorial 07-12-2010

Setmana Tensa, després d’un esperat pont per tothom, el lobby d’alguns privilegiats (els controladors) han tirat a norris les vacances de molts catalans i espanyols que desitjaven viatjar aquest pont després d’haver estalviat durant molt temps.

Completament condemnables les accions preses pels controladors aeris negant-se anar a treballar. Tots estarem d’acord que tenim dret a vaga, cert, però decretant uns serveis mínims i amb previ avís, no pas prenent la llei cadascú per la seva mà i deixant a terra milers i milions de persones a tot el país. Un país colapsat durant 20 hores mentre el gobern de l’Estat prenia mesures dràstiques per adreçar la situació.

Un estat d’alarma decretat pel govern espanyol que lluny d’una democràcia recorda més tempos passats de dictadura. Un oient s’ha posat en contacte amb el programa per expressar-nos el seu malestar i la seva anècdota el cap de setmana passat.

Tot això enmig de la nova polèmica del creador de Wikileaks, avui ja detinguts pels càrrecs que se l’imputen.

La Veu de l’Actualitat tampoc descansa en setmana de pont, tota la informació l’apropem a les teves orelles.

Avui Diumenge 28 de Novembre Programa de ràdio especial "Eleccions al Parlament de Catalunya 2010" seguiment de l'escrutini des de les 20h fins les 23:30 analitzant minut a minut els resultats. Amb connexions a les seus dels partits i també amb el centre de Difusió de Dades de la Generalitat de Catalunya. Escoltan's en directe ...des de Ràdio Art , Cooltura fm , DOMENYS RÀDIO, RÀDIO TRINITAT VELLA , Hostafrancs Ràdio 104.5 FM o des d'internet al següent enllaç:
http://art.upc.edu/base.asp?down=directe


El programa comptarà amb: Itziar Bravo, Oriol Guinovart Pedescoll, Oriol Llaurador , Jordi Juli Pujol , Alfred, Jordi Hijós, Laura Martí, Laura Pitart, Sofia Larrucea Osorio, Alexandra Muratet, Laura García Prieto i Albert Diez Besora

0 Dimarts 23 de Novembre Debat a 6 a "La Veu de l'Actualitat"

Dimarts 23 de Novembre a tan sols 5 dies de les eleccions a Catalunya, a "La Veu de l'Actualitat" farem un debat a 6 amb cadascun dels líders de les juventuts dels partits polítics amb representació parlamentària al Parlament de Catalunya

Els canditats de les joventuts polítiques que es presenten a les llistes dels partits polítics amb actual representació parlamentària, porten la seva Veu al debat de "La Veu de l'Actualitat". Roger Muntañola, de CIU, Javier López del PSC, Gemma Lago d'ERC, Coto Marcos del PP, Janet Sanz d'ICV i Albert Roig de Ciutadans, els aspirants a seure al Parlament de Catalunya, aportaran durant una hora i quart les seves polítiques i reflexions sobre la situació actual a Catalunya en 5 grans temes: Immigració, Sanitat, Economia, Educació i Horitzó Nacional. Dimarts 23 de Novembre a "La Veu de l'Actualitat" de 19 a 21h.

0 28-Nov Programa especial Eleccions al Parlament de Catalunya.

Diumenge 28 de Novembre, Programa especial "La Veu de l'Actualitat - Especial Eleccions al Parlament de Catalunya.

Seguiment intens de l'escrutini, des de les 20h amb el tancament electoral fins les 23:30 amb pràcticament la totalitat dels vots escrutats. Un desplegament de 16 persones distribuïdes per les seus dels partits polítics recollint les seves impresions, des del Centre de Difusió de les Dades de la Generalitat, i també des de Madrid per recollir les reaccions del PP i el PSOE. Des de l'estudi, analitzarem els resultats que es vagin succeïnt.

Les Eleccions Catalanes a "La Veu de l'Actualitat".

0 'En el Punt de Mira' (16/11/2010)

1.Aquesta setmana ja podem estar tranquils perquè coneixem el dia i l’hora en que es jugarà el partit de Lliga entre el Barça i el Madrid. No va hi haver cap procés de selecció, però l’anunci de la data va ser gairebé tan enunciada com la designació de Barcelona com a ciutat Olímpica.. Aquell 17 d’octubre del 86 va ser Antonio Samaranch, i el dijous passat va ser l’amo i senyor de Mediapro, en Roures: “Per a complaure a tots els polítics i també a Guardiola...el partit serà el dilluns a les 9 del vespre”

2.La nit del passat dijous, 11 de novembre, va començar la campanya electoral. Nosaltres ens preguntem, què ha canviat? És a dir, quina diferència hi ha entre això i la pre-campanya? Doncs que els polítics poden utilitzar la paraula votar i es poden enganxar paperets pels carrers.

3. Una de les coses més emocionants de les campanyes electorals, són els eslògans. Fem un breu repàs.
CiU= Una Catalunya millor. Sense dir-nos què carai significa l’adjectiu “millor”
PSC= Garantia de “progres”/progrés amb SuperMontilla al cap davant.
Les Joventuts socialistes per la seva banda, van treure el famós “Artur mas de lo mismo”. Ens preguntem, si això és cert, què hagués passat si CiU hagués estat al govern de la Generalitat?
ERC= Gent Valenta. Valenta per reeditar un nou tripartit després d’haver-ho negat!
PP= Solucions per a la crisi o primera batalla per a treure a Zapatero de la Moncloa.
ICV= Verd Esperança. Solucions d’Esquerra per a que els tomàquets tinguin gust a tomàquet.
Ciutadans= Rebélate. Aquest cop però el seu candidat, Albert Rivera, s’ha fet enrere. S’ha vestit amb corbata i americana i ha deixat que siguin els seus companys, els que es despullin i es revelin.
SI= Hola Independència. Adéu Espoli. Per a Joan Laporta ha arribat el moment de dir: Hola Cava Català. Adéu Champagne de Luz de Gas.

4. Avui per acabar us portem la carta d’un noi que demana perdó al senyor Montilla per no ser un nini. “Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat. Ho sé, és imperdonable. Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!”
En realitat és una protesta per la mesura que ha pres el president de destinar 20 milions d’euros per a que 5000 ninis es formin i tinguin treball.
Podeu trobar la carta sencera al seu blog: http://joanguellserra.blogspot.com/

0 Notícies d'actualitat

A partir d'aquesta setmana a La Veu de l'Actualitat, les notícies estaran enfocades a la campanya política dels diferents polítics. Per aquest motiu, en aquest programa i en els següents, intentarem explicar i analitzar les campanyes electorals i estar pendents dels sondejos i enquestes d'última hora. A més, avui esbrinarem quin és el pressupost amb què compten els partits per a la seva campanya.
Tot i això, aquesta setmana també parlarem del succés a El Aaiún amb periodistes espanyols: Àngels Barceló i dos companys més.

0 Que ens espera aquesta setmana?

Avanç del programa: 16/11/2010

Solidaritat Catalana per la Independència és una coalició electoral que té per objectiu proclamar la independència de Catalunya. Marc Herrera, membre de l’agrupació, ens explica les seves metes, els seus objectius i la seva manera de veure el món des d’aquesta nova perspectiva, des d’aquest nou partit polític, a  l’entrevista.

El partit del Barça- Madrid deixa molts fronts oberts, la valoració de les enquestes del CIS i dels resultats del RACÒMETRE i el conflicte el Aaiun relacionat amb la llibertat periodística es convertiran en els protagonistes de la tertúlia d’avui. En aquest espai de debat, de reflexió, de precisió i de lliure expressió ens hi acompanyaran Oriol Guinovart, una de les veus més compromeses de La Veu, Laura Pitart, i un nou tertulià, Alex Plaza.

Com cada setmana, Laura Pitart ens presentarà En el Punt de Mira. El millor dels espectacles, concerts, cultura i música arriba de la mà de Davinia Ventura. I per acabar, dos plats forts: La veu digital i La veu al Teatre. 

Esteu preparats? Som-hi!

0 'En el Punt de Mira' (9-11-2010)

Benet XVI va estar a la capital catalana el passat diumenge per a convertir la Sagrada Família en una basílica. Va ser un esdeveniment tan important, que tot i ser jornada de futbol, només es parlava i es parla del Papa.

Fa més o menys un mes, quan es va conèixer el recorregut que faria el Pontífex per la ciutat vaig pensar que seria com una mena de cavalcada dels Reis Mags. No arribaria amb vaixell però si més no li planificaven un recorregut, tallaven carrers, mobilització de mossos d’esquadra, etc.
Quan vaig veure que venia amb el Papa-mòbil em vaig preguntar: carai, com llançarà els caramels aquest home? Allà dins, amb els vidres... Cada cop veia més clar que no seria com una cavalcada de les que tots anem a veure quan som petits (o no tan petits).
Ho vaig tenir clar del tot quan vaig veure les velocitats que portava aquell cotxe-cabina blanca. Sense caramels està clar que aquest cop no hi hauria “señoras que matan por los caramelos en la cabalgata de reyes” ni “señoras que usan su paraguas para coger caramelos en las cabalgatas” o “señoras que van solas a la cabalgata y quitan el sitio a los niños”. Res d’això, el públic era ben divers i de totes les edats. Señoras segur que no en van faltar però per sobre de tot hi havia “gente que parece normal y que luego va a ver al Papa”. Tots plegats haurien d’haver quedat una mica xafats al haver-se de conformar en veure’l passar tan sols cinc segons i gràcies pel seu davant. I això si tenien la sort de que mires just la banda de carrer en que estaven. La gent però, estava feliç i emocionada.

Tornant al recorregut del Pontífex... Amb tant de Mosso per allà i de ben segur que al conductor del PapaMòbil no li ha caigut cap multa. Motius no en faltaven: circular en direcció contrària pel carrer Diputació, superar els 50 km/hora per dins de Barcelona. Per si encara en faltava alguna: el senyor Benet XVI sense cinturó. Sort que el Saura no hi era!! Per cert, tants de mossos tenim a Catalunya? Per un moment vaig pensar que alguns devien ser actors. El desplegament va ser espectacular...per tot el recorregut, un mosso cada metre i mig. En total, un 4.000 homes i dones. Anem ben coberts, així que ara no protestin si el Barça-Madrid se celebra el mateix dia de les eleccions!
I ja un cop a dins de la Sagrada Família, el Pontífex va deixar la seva marca per sempre més. No per la missa en sí, sinó perquè va tenir la genial idea d’agafar una ampolleta d’oli i tirar-la per sobre del la taula de l’altar, que és de marbre. Es nota que allà al Vaticà no és ell qui cuina. Bé, hem de dir que aquesta acció és el ritual que segueix l’Església Católica per a la consagració de temples.

Més coses a destacar: Per una banda, després de la missa, José Montilla, president de Catalunya, li va regalar un llibre d’història de la cultura catalana i un joc d’escacs amb peces inspirades en la Sagrada Família. Si la intenció era que tornés algun dia a visitar les nostres terres, amb aquests regals segur que no hi torna. encomana el català Per altra banda, Benet XVI va parlar en català però no va passar pel Camp Nou, ja que de totes maneres no s’hagués pogut fer soci com sí que ho era el seu antecessor Joan Pau II.
Però el millor de tot no va ser que el Papa parlés en català. El millor era una pancarta penjada des de ja feia dies al balcó d’un dels edificis més propers al temple de Gaudí. En ella s’hi podia llegir: “Volem el Papa pel litoral” Mala sort tenen aquests veïns del barri de la Sagrada Família que no els hi fan ni cas en les seves reivindicacions: AVE, i Benet XVI ben a prop de la Sagrada Família.

Malgrat les protestes d’alguns veïns, tot ha sortit bé: la Sagrada Família ja està consagrada. Tenim esperances que això l’ajudi a donar-se una mica més de pressa per estar enllestida del tot.
I no sé què farem a partir d’ara. Tants dies parlant del Papa i ja ha passat tot. Per acabar d’arrodonir-ho només falta que caigui la ara ja basílica, no senyor Blanco?

0 Píndola Crítica Sobre la visita del Papa Benet XVI - Laura Martí

Fa dies que segueixo d’aprop l’expectació mediàtica que gira al voltant de la visita de l’home gris. És difícil no estar-ne al corrent ja que els mitjans de comunicació, lluny de fer-ne crítica, fa dies i dies que respiren a base del papa. Noticia rere noticia, bandera rere bandera la meva ira i incomprensió ha anat creixent desmesuradament fins al punt de sentir vergonya, molta vergonya cap a la ciutat que m’estimo. Tot i així, la comoditat i conformitat van fer que no em plantegés seriosament anar a la manifestació d’avui diumenge en protesta contra la visita d’aquell home. Tenint en compte que ahir treballava per la nit i que no em trobava del tot bé, jo i tots sabíem que no em llevaria a l’hora per poder-hi anar (trist però cert com som tots plegats d’inconformistes, jo la primera). Però cap a les 12:30 he llegit la premsa digital i el primer que he vist ha estat aquest titular: “El Papa condemna l’avortament i demana als estats lleis de suport a la natalitat”.

M’he encès, he agafat la jaqueta i sense pentinar-me he sortit per la porta (una mica més i me n’hi vaig amb sabatilles). M’he dirigit com hipnotitzada cap al punt on des de feia gairebé una hora es reunien suposadament els convocats a la manifestació, quatre gats realment, potser centenars (per les autoritats segurament en seran dos de gats), pocs però ben avinguts reunits en una manifestació absolutament pacífica, divertida i engrescada on hi cabia tothom, sense prejudicis: des d’un col·lectiu d’homosexuals disfressats amb ales com si del dia de l’orgull gay es tractés, fins a famílies senceres adultes i serioses lluïnt pancartes de pell de gallina sota lemes com: “Voti, voti, voti, pederasta el que no voti “,”L’Església que il·lumina és la que crema” o “fora els rosaris dels nostres ovaris”.

Érem pocs i poc organitzats però estranyament vinculats per un sentiment comú: el de la justícia i la coherència. Jo m’he passejat per allà, observant, deixant anar algun crit, però amb prudència ja que els gossos, com sempre puntuals a les cites, formaven ja una filera immensa i, a jutjar per les seves cares, deurien anar ja injectats d’alguna substància made in Saura. Sense fer gaire revolt, els manifestants hem anat desfilant cap a la Plaça Catalunya on al voltant de les 14:00 s’ha dissolt la concentració. Un nombrós grup de Mossos d’Esquadra han detingut una vintena de persones de totes les edats i orientacions sexuals, pel simple fet de lluïr pancartes i cridar veritats com un temple. Jo i la resta, distanciats del cercle de detinguts, hem pogut observar com el simple fet d’estar davant dels mossos en silenci era motiu més que suficient per ser agafat de sobte i introduït al cercle “dels delinqüents, hippies i perro flautes” que dirien alguns. Com sempre, prejudicis en una ciutat que, en contra del que jo creia, viu massa anclada en l’absurd i les tradicions obsoletes.

Llàstima que no he dut càmera, perquè la d’avui era una jornada digna de guardar en la memòria gràfica.

Els meus pares em van batejar quan tenia.. 3 anys? (per sort no ho recordo). El capellà, bon amic de la família i bona persona, de seguida deuria sospitar que alguna cosa no anava bé ja que, mentre em tirava l’aigua pel cap, jo cridava que volia anar a la platja. Està clar que ja des d’un inici l’església no em va fascinar, no era per mi. Però…com son les coses, tinc 21 anys i segueixo formant part de les llistes d’aquesta gentussa, amb el meu consentiment dono força a una institució que em fa fàstic, i com jo, quanta gent sense adonar-se legitima a l’ institució del pecat per excel·lència (Cal dir però, que és cert que hi ha gent que forma part de l’esglèsia i parròquies que fan molt per la gent amb dificultats). Així que, fugint de la negativitat, puc dir que alguna cosa de bo ha tingut per a mi la visita del Papa, i és que m’ha recordat una de les tasques pendents que fa més temps que arrossego, la d’apostatar. Ja n’hi ha prou d’hipocresia.

He tornat cap a casa capficada, donant voltes i més voltes a tot plegat, i és que no puc (o no vull) creure’m l’expectació i el fanatisme exagerat que s’està veient aquests dies als carrer de Barcelona cap al representant d’una de les institucions més podrides i corruptes que mai han existit.

Respecto totes les creences, religions, ideologies i sentiments però no puc respectar qui no respecta res ni ningú. Qui s’omple la boca de valors i moralitat mentre per darrere roba, viola nens i permet que el mon en què vivim sigui així de miserable. El vaticà és la causa de molts mals del planeta i nosaltres què fem? Aplaudim a un ridícul papa mòbil on dins hi va un ésser gris que representa precisament la incoherència més gran del s XXI.

El que més em sorprèn o preocupa, és la conformitat dels barcelonins i dels mitjans de comunicació. Què vol dir aquest desorbitat seguiment mediàtic que consenteix i no critica?

Dit això em tanco a casa fins l’hora del partit del Barça. No vull saber res d’aquesta Barcelona que avui no sento meva. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

El Blog de la Laura Martí: http://lauramarti.wordpress.com/

0 La Veu al Teatre: Propostes 2a setmaa de Novembre.

Arriba aquesta nova secció per fer les recomanacions teatrals de la setmana. Esteu pensant en anar el teatre i no sabeu què veure? Aquí us donem algunes propostes.

En primer lloc, una tragicomedia que té més de comèdia que d’una altra cosa. Es tracta de ‘La majoria de suïcidis són en diumenge’, dirigida per Jordi Vilà i Zapata i protagonitzada per Mercè Martinez i Borja Tous.

La Klara i en Nikodem són una parella d’executius de trenta anys que tenen moltes coses en comú: són addictes al treball, són cosmopolites, i viuen a un ritme frenètic. El problema és que fa mig any que viuen junts i pràcticament no es coneixen perquè amb el ritme de vida que porten no han tingut temps d’explicar-se res. La història transcorre en el seu pis en un matí de diumenge, de fet és el primer dia que tenen lliure d’ençà que es van conèixer. I amb tant de temps lliure per parlar i explicar-se coses de seguida s’adonen que realment no es coneixen i que la seva relació està basada en un munt de mentides. Aquest diumenge, lluny de ser un diumenge relaxat i tranquil, els farà prendre una decisió crucial en les seves vides. Com acabarà aquesta història? Si ho voleu saber només teniu que acostar-vos a la sala Muntaner i descobrir-ho!

Una segona opció és acostar-se al teatre Lliure de Gràcia, que aquest estiu va tornar a aixecar el teló després de set anys de tancament per obres. Allà trobareu l’última proposta del director Àlex Rigola, “Gata sobre teulada de zinc calenta”, una obra que com “la majoria de suïcidis” parla dels problemes comunicatius que molt sovint hi ha en les relacions de parella i familiars. Tracta de la dificultat de parlar amb les persones que més t’estimes. Gata sobre teulada de zinc calenta, a més, tracta temes com l’homosexualitat, la mort i la complicada relació d’un pare que fa de psicòleg al seu fill per treure-li els fantasmes. La versió de Rigola prescindeix de personatges secundaris) i retalla un bon tros del text original. El director desenvolupa el drama des d’una idea cabdal: la incomunicació en la parella i la família, arrel dels conflictes que s’esdevindran. De fet, aquesta Gata s’aixeca sobre els dos grans diàlegs de l’obra. El primer, de Maggie, una Chantal Aimée esplèndida i tan gata com per despullar-se i intentar, sense èxit, una fel·lació al seu marit per aconseguir, si més no, una mica de passió.

I per últim un clàssic de Jordi Galceran. El quartet format per Jordi Boixaderas, Jordi Díaz, Lluís Soler i Roser Batalla torna al Teatre Poliorama amb la quarta temporada d’’El Mètode Grönholm’.

El guió es conserva. Els quatre són candidats que es troben en la fase final d’unes proves d’una multinacional per triar un alt executiu. La pressió a la que són sotmesos fa que la competència i la ambició estiguin a flor de pell.

El que sí que s’ha fet és modernitzar alguns elements de l’escenografia i incorporar vestuari nou. Aquesta obra s’ha representat en 35 països i ha estat tant gran el seu èxit que properament se’n farà una TVmovie amb els mateixos personatges.

Et perdràs aquesta nova oportunitat de gaudir de l’humor àcid ‘del Mètode’?

0 Editorial 09-11-2010

La ciutat de Barcelona va ser la notícia el cap de setmana passat a tot el món. La visita papal va projectar de forma espectacular la ciutat comtal, aconseguint publicitar la ciutat com una gran i incalculable campanya publicitària arreu del món. Sens dubte ha calgut un desplegament policial de dimensions espectaculars, fortes inversions i canvis d’última hora en el dispositiu policial per l’extraviació de documents confidencials. Tot i així la valoració general ha estat positiva, perquè segons els experts la repercusió econòmica per la ciutat i en general pel país ha estat d’uns 30 milions d’Euros.

I el màgic Zapatero com sempre reprogramant la visita del Papa a l’Estat Espanyol, visitant per sorpresa les tropes espanyoles a l’Afganistán, declarant que les tropes no s’hi quedaran per sempre, tan sols hi són provisionalment... Potser per una obvietat com aquesta no calen visites sorpreses i contraprogramacions...

Però bé, a casa nostra la política catalana cada cop pren més força a només 3 setmanes de les eleccions al parlament de Catalunya. En aquestes 3 setmanes des de “La Veu de l’Actualitat” ens endinsarem a fons començant avui a l’entrevista amb Roger Montañola, Secretari General d’Unió de Joves. I la setmana vinent amb un interessant i polèmic debat a 6 per les properes eleccions catalanes

I diumenge 28 de Novembre “Especial Eleccions al parlament de Catalunya a La Veu de l’Actualitat”, programa especial analitzant l’escrutini minut a minut, amb un gran desplegament de 17 persones repartides per col·legis electorals, el centre d’emissió de les dades de l’escrutini i per cadascuna de les seus dels partits polítics recollint les declaracions de cada partit polític. Des de l’estudi ens acompanyaran crítics per poder analitzar amb cura els resultats que es vagin produïnt.

0 'La Veu al Teatre', la gran novetat de La Veu!

Avanç del programa: 09/11/2010

Com es viu una profunda experiència en el món de la política? Què succeeix quan la militància en un partit polític dóna els seus fruïts? Roger Montanyola, Secretari General Unió de Joves i candidat a les llistes de CIU per a les eleccions al Parlament de Catalunya, ens explica les seves vivències personals. El que és el número 35 a la llista de Barcelona serà el nostre gran protagonista de la tertúlia d’aquesta setmana.

A més a més, Joan Sabé, un noi amb una estricta i convincent fe catòlica, ens explicarà la seva relació amb la religió, arran de la visita del Papa.

Valoracions sobre la visita del Papa i també els resultats publicats del Baròmetre del CEO a data del passat 5 de noviembre seran els dos punts fonamentals de la tertúlia. En aquest espai de debat, de reflexió, de precisió i de lliure expressió ens hi acompanyaran Oriol Guinovart i una de les veus més compromeses de La Veu, Laura Pitart.

I al programa d’avui, sorpreses, i noves seccions. Laura Martí ens presenta Píndola Crítica i Ana López Magallón ens ofereix La Veu al Teatre, la gran novetat. Junt amb aquestes, les nostres habituals: La Copa en Joc, La Veu Digital, En el Punt de Mira i el Festival dels Ocells.

Preparats?

0 La Veu Digital - 4a fase

La 4a Fase: de videojocs.

Les tecno-notícies de la setmana.

- Comencem destacant les dades oferides per Apple, sobre que actualment el 95% de les tablets PC en circulació són els famosos iPads. Clar domini de la poma de Seattle sobre la resta de competidores.

- Per la banda de Microsoft, alguns afortunats assistents al XVI Saló del Manga de Barcelona que s’ha celebrat del 28 d’Octubre a l’1 de Novembre han pogut tastar i comprovar les suposades delícies que oferirà Kinect, el revolucionari aparell que, connectat a la consola Xbox 360, permet jugar a gran quantitat de jocs i navegar pels menús i la seva interfase sense cap tipus de control remot, tan sols amb el moviment del cos que detecta un sensor amb càmera.

L’acollida ha estat, si més no, positiva per part del públic, tot i que els dubtes sobre quina serà l’aplicació final en el camp dels videojocs encara s’ha d’aclarir.

-Y a nivell de gadgets us en presento un de curiós: el keyboard Organizer, o “el Teclat Organitzador” que per començar ja sona a invent d’en Doraemon. Tal com diu, la simplicitat radica en l’element clau d’aquest invent: un teclat que s’obre com si d’una capsa es tractés i permet guardar-hi llapissos i bolígrafs, USB o el que hi pugueu posar.

El Tema:

Els videojocs s’han convertit en un simbol per a totes les noves generacions. Podem gairebé afirmar amb contundència, que qui més qui menys hi ha jugat alguna vegada: alguns som seguidors asidus, i d’altres se n’aparten amb certa indiferència.

El que queda clar, és que tot i els casos aïllats, com l’intent de Veneçuela de prohibir la venda de videojocs, i la constant censura que països com Alemanya, Austràlia o Xina efectuen sobre seu, els videojocs formen part de la nostra vida i ja no es menystenen. No en va, els seus ingressos, superen els que produeix la indústria cinematogràfica aquí a Espanya i en molts països d’arreu del món.

Amb aquest petit apunt, només vull destacar una evidència: que els videojocs són a l'abast de tothom: nens i avis poden jugar en una mateixa partida a tennis o a bitlles amb jocs com Wii Sports o Kinect Sports, i joves i grans poden gaudir de grans obres (a vegades millors que molts llibres o pel·lícules a nivell argumental o estilístic) com Okami, Uncharted o Super Mario Galaxy.

També trobem com els videojocs gaudeixen, en la majoria d'àmbits, un reconeixement evident. Cal fer esment a en Shigeru Miyamoto,creador de Super Mario Bros i The Legend of Zelda (entre moltes altres icones) hat rebut la màxima distinció per a les arts a França (cavaller de l'orde de les Arts i les Lletres), i va ser un nom repetit diverses vegades durant les votacions prèvies al permi Príncep d'Astúries, que finalment no va poder aconseguir. Tota una fita impensable fa tant sols uns anys

La Curiositat:

Aquesta setmana, no volia acabar sense dedicar-li un paràgraf a en Joan Solà, que malauradament, com hem fet esment durant el programa, ha traspassat aquesta setmana. La curiositat tecno-lingüística.

Sabieu que el TERMCAT (centre de terminologia de Catalunya) va proposar i acceptar dues paraules que són molt conegudes per ser els anglicismes "hardware" i "software"? Tot i també anomenar-se maquinari i programari, es va proposar l'ús (poc efectiu) de les paraules "ferralla" i "pensalla", respectivament. Dos mots que, com imaginareu, no han quallat gaire bé dins del nostre vocabulari, però que tot i això, val la pena conèixer.

I la setmana que ve, més notícies, parlarem de la confluència inevitable de les noves tecnologies en els racons més inesperats de les nostres vides i presentarem una figura cabdal en l’evolució de les noves tecnologies.

Però ara ens posem en Stand-By, i tornem la setmana que ve. Ens connectem!

0 Editorial 02-11-2010

Setmana marcada clarament per les litúrgies, diada de Tots Sants i aproximació de la visita del Papa a la capital catalana. A Barcelona un batibull de persones s’han desplaçat aquest dilluns de tots sants a cementiris i oratoris per retre el seu propi homenatge als familiars propers enterrats o incinerats. En una societat cada cop més laica o menys creient, l’afluència als cementiris per Tots Sants és cada cop més elevada. Religiositat o costum?

Immersos també en una setmana moguda per la visita del Papa per “consagrar” la Sagrada Família, on el debat es centra en l’elevat cost de la visita papal pagada per tots els catalans, i per les molèsties que causarà als veïns afectats de la zona que els hi tallaran el carrer durant 5 dies sense que puguin accedir en cotxe als seus pàrkings. Tots aquests temes per suposat els debatrem a la nostra tertúlia, avui també acompanyada per la doctora en història Rosa Besora la qual va investigar fa uns anys la gran història del cementiri de Reus.

Al món, cada cop és més gran la psicosis pel terrorisme, Grècia, Gran Bretanya, Istambul, Bagdad, les últimes ciutats sorpreses pel terrorisme, però que gràcies a la policia i els serveis d’intel·ligència, molts dels atacs s’han pogut evitar. Un paquet bomba en un avió que viatjava cap a Frànça pel president francès, o l’última atemptat a una esglèsia a bagdad Kabul amb 52 morts, són només alguns dels fets que fan que aquesta olla a presió no li quedi ni una gota de líquid dins, una olla a presió a punt d’esclatar.

Aquest cap de setmana hem sabut la patacada que tindria Zapatero tot i la gran remodelació del govern si les eleccions es produïssin aquest mes. El Partit Popular ratllaria la majoria absoluta a tan sols 1 escó. Convergència i Unió recuperaria els 15 escons d’anteriors legislatures i ERC perdria la meitat dels vots, mentre que IU doblaria els seus resultats en els anteriors comicis. El més valorat un cop més torna a ser el català Josep Antoni Duran i Lleida.

La setmana passada ens va deixar un gran coneixedor i defensor de la llengua catalana, Joan Solà, Premi d’Honor de les lletres catalanes 2009, va defensar fins l’últim dia la nostra llengua, acabant així una llarga tasca de columnista i crític a diferents mitjans de comunicació amb el seu últim escrit fa uns 10 dies al diari AVUI. Amb aquest últim escrit “Adéu siau, i gràcies” que escrivia fa pocs dies, posava punt i final als seus escrits, i divendres passat va posar punt i final a la seva trajectòria, però només punt i seguit a la seva obra que perdurarà per sempre. Des d’aquí enviem el nostre condol a la seva família i desitgem que en les noves generacions sorgeixin il·lustres del seu nivell.

I amb l’aproximació de les eleccions catalanes el debat polític puja de to i alguns partits ja tornen a buscar l’enfrontament amb temes tan delicats com l’ immigració o la persecució de la llengua castellana al nostre país. Ja ho diuen que qui no te feina el gat pentina.

Però dirigents polítics, dediquin el seu esforç i el sou que paguem entre tots a construir i debatre, no pas a destruir i intentar crear problemes inexistents.

0 Una Veu de tots colors!

Avanç del programa: dimarts 02/11/2010

La Veu torna plena de colors i varietat.

En el programa d’aquesta setmana entrevistarem a la doctora en Historia, Rosa Besora, que ens parlarà sobre la seva investigació. Un treball que gira al voltant de l’històric cementiri de Reus. Aquest serà l’eix principal a partir del qual s’estructurarà l’entrevista, tanmateix al seu costat, aquesta experta de la història ens submergirà en el dia de Tots Sants i en els fets, costums i llegendes que s’hi deriven.

La visita del Papa, la mesura del Tripartit vers el reclutament de 5.000 ni-nis per donar-los formació, i després feina, i la projecció de vot de l’institut NOXA per les eleccions espanyoles seran els tres protagonistes del debat d’avui. Una tertúlia on no faltaran la diversitat d’opinions, les mirades crítiques, cíniques, però també la reflexió, i on les pròximes eleccions catalanes deixaran la seva petjada.

Cap a l’última part del programa, les seccions estrella i que tots ja molt bé coneixeu. Europa en Joc, La Veu Digital i el Festival dels Ocells.

Us ho perdreu?

0 El Hanging Boock, a La Veu.

Avanç del programa: dimarts 26/10/2010


Voleu conèixer què és el “Hanging Boock”? Doncs ho esbrinareu. “La Veu de l’Actualitat” inicia una nova ronda d’entrevistes que avui descobrirà tots els secrets que amaga aquesta producció editorial. Miquel Àngel Díez visita el programa i ens descobrirà aquest nou món, que molts observen amb recel, però que de ben segur no deixarà indiferent als nostres oients.


Al debat, analitzarem les últimes dades de l’enquesta sobre les properes eleccions catalanes publicada ahir pel grup Godó. Els nostres tertulians però també reflexionaran sobre les controvertides notícies publicades al Wikileaks que denuncien una violació clara dels drets humans per part del govern i les tropes armades dels Estats Units. I per suposat desgranarem el rerefons de la crisi oberta al govern espanyol que ha provocat canvis significatius. Com podeu veure, tot una delícia.


Cap al final del programa “La Veu Digital” amb Oriol Guinovart. No us ho perdeu!!!

0 Noticias de Actualidad

span style=";font-family:times new roman;font-size:130%;" >En el programa de esta semana explicaremos con detalle el hecho más trascedente de los últimos días: la remodelación del Gobierno. ¿Cuáles son los principales cambios del Ejecutivo? ¿Qué supondrá esta transformación? ¿Afectará de alguna manera a la sociedad? ¿Y a las decisiones de los ciudadanos en cuanto a las futuras elecciones?

Y hablando de elecciones, también trataremos las propuestas de algunos partidos políticos catalanes en la campaña para las elecciones autonómicas. ¿Qué hará CiU para aumentar y conservar a sus votantes? ¿Cuáles han sido las últimas declaraciones de Montilla respecto al Tripartit?

Abordaremos con detalle la mayor filtración de documentos secretos de la historia. La página Wikileaks publicado cerca de 400.000 documentos confidenciales sobre torturas sistemáticas y la muerte de 70.000 civiles en Irak que los EE.UU. habrían ocultado. Pero, ¿qué país se está proponiendo crear su propia Wikileaks?

La respuesta a estos enigmas así como todas estas noticias y muchas más en el programa de esta semana!

0 Les propostes per aquesta setmana!

CONCERTS
Dia 19 octubre: a la nit a la Sala [2] de l’Apolo, concert de Los rotos, un quartet de rock barceloní.

A l’endemà, dia 20: el grup californià de metal, Avenged Sevenfold, passaran pel Palau Sant Jordi. Si et trobes a Tarragona podràs gaudir del concert a càrrec de Quim Vila, a la Vaqueria.

La nit del 21, encara més. A la mateixa ciutat de Tarragona, podeu triar entre diverses opcions. A la Vaqueria hi trobareu Damià Olivella, amb el seu pop-folk-soul amb pinzellades de jazz i rock. Al Cau, l’actuació de Club 8, movent-se entre l’electrònica, l’indie i el pop + A line above the sea, una altra aposta per l’estil indie.
A Barcelona, concert del conegut grup Standstill a l’Auditori, i també de Ultralyd, un grup de jazz avançat i improvisació molt interessant i Bèstia ferida, un trio de notable projecció amb tocs de free jazz i post-rock.

El 22,i del concert de Los Suaves, a la Sala Razzmatazz, juntament amb altres propostes al mateix loca, també l’actuació d’Estirpe amb el seu rock a la Sala 2 de la sala Salamandra, i una sessió d’undergorund londinenc amb el concert de Comanechi, a Sidecar. D’altra banda, a Tarragona, concert de Fito&Fitipaldis + La cabra mecánica, al Tarraco Arena.

Dissabte 23, Los inéditos, amb l’essència del pop, el new wave i el soul, al bar Macondo de Barcelona. També podreu gaudir de les Nits indie-pendent a la Sala Monasterio,

EXPOSICIONS:
Pel que fa a les exposicions de la ciutat, us presentem Picasso davant Degas. Una aposta per oferir noves visions sobre Picasso per tal de renovar els discursos que sempre han envoltat la vida i l’obra del pintor. Un cop més, s’explora la relació del pintor malaguen amb altres artistes, ara concretament, amb l’impressionista Edgar Degas. Fins al 16 de gener al Museu Picasso.

El Festival Lilliput ens proposa convertir els locals d’escala i les porteries en petites galeries d’art. En aquesta segona edició, que durarà fins el 13 de novembre, podreu veure com una quinzena d’espais a Ciutat Vella es converteixen en l’escenari de diverses propostes artístiques. Poemes escrits, peces de densa, concerts...et sorprendrà.

TEATRE
Citem alguns espectacles que es troben en cartellera. En primer lloc Gata sobre teulada de zinc calenta, una adaptació actual de la gata dels anys 50. La família, la parella, la frustració i la mentida, però sobretot la incapacitat per dir-se les coses amb el cor a la mà, són els temes que ens presenten els personatges renovats d’Àlex Rigola. I per si fos poc, l’obra inaugura el nou Lliure de Gràcia, una sala mítica i plena de màgia que torna després de romandre 7 anys tancada. Ja sabeu, al Lliure de Gràcia fins al 12 de setembre.

Una altra opció, completament diferent, és Baraka, una obra sobre l’amistat entre quatre homes adults que es retroben per examinar amb humor i emoció el plaer i els obstacles de l’amistat masculina, a més d’altres assumptes molt presents en les nostres vides. Al teatre Goya fins al 28 de novembre.