0 'En el Punt de Mira' (18/01/2011)

1. Ja portem uns dies amb la nova llei antitabac i no volem que es parli d’un nou ‘apartheid’ perquè fumar o no fumar és una elecció i en el règim de l’apartheid no podies triar gairebé en quin bàndol estaves.

2. I ara rememorem el cap d’any. Tanta crisi que hi ha a Espanya i resulta que tothom té un iPhone i la meitat dels espanyols es van veure afectats per l’averia a l’alarma d’aquest mòbil i es van adormir el primer dia de l’any.

3. Fa un parell de setmanes, va arribar una notícia curiosa. A l’estat d’Arkansa, als EUA, van aparèixer morts uns cinc mil ocells. Després a Luisiana, uns 500 més i a Suècia i Itàlia, un altre centenar. No se sap quina ha estat la causa tot i que hi ha diverses teories, nosaltres apuntem que els ocells són molt sensibles. Esperem que aquest fenomen, casi paranormal, no passi a Barcelona amb els coloms. Podríem caminar per una catifa de cadàvers.

4. Durant aquests últims dies, ha tingut lloc la reunió entre el govern espanyol i els sindicats, en la qual es debat sobre la reforma laboral. Com que els punts de trobada estan tan lluny, des d’aquí, un consell: que Zapatero i companyia proposin que l’edat de jubilació sigui als 69, a veure si regatejant arriben als 67 i tots contents. (Si pot ser també, que deixin que Messi, Iniesta i Xavi es retirin també als 69).

5. I a Barcelona, concretament al carrer Nicaragua, el PSC també està immers en reunions. Més que en reunions, en unes primàries que se celebraran d’aquí un mes. Ens preguntem què deu pensar Hereu de la Tura, que li vol prendre el lloc. L’actual alcalde podria fer un referèndum: Qui voleu que sigui l’alcalde de Barcelona: a) Hereu, b) Trias, c)Tura. I l’opció c tornaria a ser la dolenta per a l’alcalde.

6. I per acabar, en l'hipotètic i remot cas que ens escoltés la Shakira des d’aquí li demanem que no ens espatlli el Piqué, que no el deixi fer aquestes coses que fa ella, com per exemple, banyar-se en una font de Barcelona o anar per la ciutat en moto i sense casc.

0 'En el Punt de Mira' (28/12/2010)

1. Sandro Rosell, un home molt i molt coherent. El president del Barça va dir en el tradicional dinar de Nadal que el FCB organitza amb la premsa que a ell personalment no li agradava llogar les instal·lacions del club a altres equips per una qüestió sentimental. Tot allò de més que un club que va posar sobre la taula Agustí Montal. No va pensar el mateix quan va firmar l’acord amb QatarFoundation per posar publicitat a la samarreta.

2. I de una persona molt coherent, a una altra que es podria posar treballar al Club de la Comèdia. Felix Millet va passar pels jutjats ara fa dues setmanes i va justificar que la boda de la seva filla la pagués el Palau de la Música perquè era un acte promocional per al mateix Palau ja que a l’enllaç matrimonial hi havia invitats oficials. Recordem que Millet no va concórrer cap despesa en el casament de la seva filla ja que el pagament van anar a càrrec del Palau de la Música. I no només això, sinó que va demanar al sogre, que es fes càrrec d’una part del casament. És a dir, que va fer negoci amb el casament, tot sigui per la promoció del Palau!

3. La setmana passada es va celebrar el Consell Nacional d’Esquerra. En ell, el seu president, Joan Piugercós, va anunciar que abandona el lideratge del partit. Això sí, encara li queda gairebé un any a la poltrona, ja que la intenció de Puigercós és liderar ERC fins el proper congrés, que se celebrarà al mes d’octubre del 2011. Nosaltres hem imaginat que diria el seu antecessor, Josep Lluís Carod-Rovira, tot fent ús de l’eslògan de campanya de les passades eleccions: si la gent va lenta, Puixercós encara va més lent que la resta de la gent.

4. Del famós problema del 3% de CiU, ara el problema per a Convergència i també per a tots els catalans, són les 3 famílies que han denunciat que els seus fills no poden aprendre en castellà a les escoles de Catalunya i ho han portat fins al Tribunal Suprem, que en el seu afany per salvar la llengua castellana de la seva segura extinció total del territori català els hi ha donat la raó. El que podem fer és no acatar la sentència, esperar que vinguin els tancs de la Guardia Civil, dir que la sentència està redactada en castellà i que no l’hem entès perquè som tan curts i tan imbècils que només parlem un idioma.

5. La realitat és que això de que el castellà està perseguit a Catalunya és una tonteria ben gran. També és una tonteria que el català sigui obligatori a Catalunya. Només cal mirar l’exemple de Johan Cruyff. Que per cert, en aquests moments deu estar a punt d’acabar el partit entre Catalunya i Hondruas.
El cert és que aquí a Catalunya i nosaltres a l’estudi som superdotats, hem estudiat amb el model lingüístic català i sabem parlar i escriure català i castellà.

7. I acabem parlant amb qui hem començat. Algú que en sap molt de renovacions, Sandro Rosell. En el tradicional dinar de Nadal que comentàvem abans el president blaugrana ens va tornar a delaitar amb el seu do de la paraula. Rosell va valorar les possibilitats de renovació de Josep Guardiola. Escoltem el tall, traduït al castellà: Sí, de possibilitats amic president ja sabem que n’hi ha moltes: 1+8, 3+7, 12+infinit...Ara el que convindria potser seria lligar-lo.

0 'En el Punt de Mira' (30/11/2010)

1. Iker Casillas va fer unes declaracions estranyes. El porter madrileny va reconèixer ja fa uns dies que José Mourinho, el seu entrenador al Reial Madrid, és la millor persona que ha conegut mai.
Millor que la Carbonero?
Es veu que sí... el “marrón” és per a la seva família. Què pensaran familiars o amics de tota la vida?

2. Vistos els casos de Grècia i Irlanda, nosaltres també volem ser membres de la UE. Irlanda es va enriquir molt fa un tems a causa de liberalitzar el mercat i han acabat arruïnant-se ells sols. Pel simple fet de ser membres de la UE, s’els rescata i s’els dóna 85.000 milions d’euros. Així, tal quantitat per haver-se arruïnat ell sol. Podem nosaltres ser membres de la UE?

3. Amb la derrota de la Roja de ja fa dues setmanes contra Portugal, va rebre el Barça. Manolo Lama comparava l’equip perdedor amb el Barça i el guanyador amb el Madrid. Sona així:
Ell i tots els seus companys no deien el mateix per allà el mes de juliol, quan Xavi, Iniesta i companyia els van fer campions del món.
La resposta, ahir al Camp Nou.

4. Doncs sí, i més clar impossible. El Barça va passar per sobre del Reial Madrid fent un futbol, marca de la casa, que Guardiola va voler atribuir a Johan Cruyff i a Charlie Rexach segons va dir a la roda de premsa. Probablement sigui herència del Johan però també del Rexach i molt: el jugador no ha de córrer mai, això és feina de la pilota.
Quines van ser les reaccions a la casa blanca?
Cristiano Ronaldo en volia més. Ja ho sabem, ens vam quedar una mica curts. Si en volies vuit, el pròxim cop demana una dotzena.
José Mourinho va marxar enamorat de la banqueta blaugrana. El públic li demanava que sortís, però feia massa fred, queia pluja fina sobre l’estadi i el que estava veient era una classe de futbol que no es podia perdre per res del món donant instruccions als seus jugadors, que probablement haguessin estat inútils. Mourinho va marxar assumint la derrota tot i que no va entonar el “mea culpa” i a més a més va desafiar a la culerada esperant un enfrontament a la Champions. Ja ho sabem Mou aquí hi ha espectacle del bo. Torna quan vulguis
Els jugadors del Madrid se’ls hi va prohibir fer declaracions i van marxar amb la cua entre cames cap a l’aeroport.

5. De mentres, tres mil culers a Canaletes i 170.000 catalans connectats a Intereconomía seguint el Punto Pelota. Entre les 12 i les dues de la matinada, la tertúlia esportiva va aconseguir una mitjana de 15,4% de share. La xifra és espectacular ja que aquesta cadena no acostuma a arribar a l’1% dels espectadors catalans.

6. A Madrid n’hi havia que parlaven de fi de cicle. El que passa és que van posar la diana en un lloc equivocat tot i que casi l’encerten. A l’avinguda de Les Corts sembla que hi ha cicle per estona. No poden dir el mateix al C/Nicaragua de Sants.

0 'En el Punt de Mira' (14/12/2010)

1. El millor que els podria passar als controladors aèris és que Zapatero els prometi recolzar la seva reforma.

2. Presumpte cas de dopatge a l’esport espanyol. Marta Domínguez va ser detinguda dijous passat. Ens preguntem, com s’ho ha fet la policia per atrapar una atleta?

3. Seguint amb la fondista espanyola. Segur que us sonarà la imatge que va sortir publicada a molts mitjans el dia després de la detenció. A la fotografia de la que parlem, Marta Domínguez celebrava la plata aconseguida a Montjuic el passat mes de juliol amb una bandera espanyola i un toro al mig. Enlloc d’un toro, no hauria de sortir un camell? L’atleta, juntament amb l’especialista en medicina esportiva, Eufemiano Fuentes, estudien posar-se a treballar a l’Schlecker, una drogaria.

4. El Barça ha signat un acord de patrocini amb Qatar Foundation. Tenim certs dubtes que es tracti d’una ONG com algú ens ha volgut vendre. Primer, per què pertany a Her Highness Sheikha Mozah Bint Nasser Al-Missned-> la dona de l’Emir de Qatar. I segon per què no creiem que una fundació es pugui permetre el luxe de “llançar” 30 milions d’euros d’aquesta manera podent aprofitar-los per altres activitats. Tot i això, no volem sentir, com deien algunes pancartes de protesta vistes al Camp Nou, “Rosell, no aQATARem la teva decisió”. No queda més remei...

0 'En el Punt de Mira' (16/11/2010)

1.Aquesta setmana ja podem estar tranquils perquè coneixem el dia i l’hora en que es jugarà el partit de Lliga entre el Barça i el Madrid. No va hi haver cap procés de selecció, però l’anunci de la data va ser gairebé tan enunciada com la designació de Barcelona com a ciutat Olímpica.. Aquell 17 d’octubre del 86 va ser Antonio Samaranch, i el dijous passat va ser l’amo i senyor de Mediapro, en Roures: “Per a complaure a tots els polítics i també a Guardiola...el partit serà el dilluns a les 9 del vespre”

2.La nit del passat dijous, 11 de novembre, va començar la campanya electoral. Nosaltres ens preguntem, què ha canviat? És a dir, quina diferència hi ha entre això i la pre-campanya? Doncs que els polítics poden utilitzar la paraula votar i es poden enganxar paperets pels carrers.

3. Una de les coses més emocionants de les campanyes electorals, són els eslògans. Fem un breu repàs.
CiU= Una Catalunya millor. Sense dir-nos què carai significa l’adjectiu “millor”
PSC= Garantia de “progres”/progrés amb SuperMontilla al cap davant.
Les Joventuts socialistes per la seva banda, van treure el famós “Artur mas de lo mismo”. Ens preguntem, si això és cert, què hagués passat si CiU hagués estat al govern de la Generalitat?
ERC= Gent Valenta. Valenta per reeditar un nou tripartit després d’haver-ho negat!
PP= Solucions per a la crisi o primera batalla per a treure a Zapatero de la Moncloa.
ICV= Verd Esperança. Solucions d’Esquerra per a que els tomàquets tinguin gust a tomàquet.
Ciutadans= Rebélate. Aquest cop però el seu candidat, Albert Rivera, s’ha fet enrere. S’ha vestit amb corbata i americana i ha deixat que siguin els seus companys, els que es despullin i es revelin.
SI= Hola Independència. Adéu Espoli. Per a Joan Laporta ha arribat el moment de dir: Hola Cava Català. Adéu Champagne de Luz de Gas.

4. Avui per acabar us portem la carta d’un noi que demana perdó al senyor Montilla per no ser un nini. “Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat. Ho sé, és imperdonable. Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!”
En realitat és una protesta per la mesura que ha pres el president de destinar 20 milions d’euros per a que 5000 ninis es formin i tinguin treball.
Podeu trobar la carta sencera al seu blog: http://joanguellserra.blogspot.com/

0 'En el Punt de Mira' (9-11-2010)

Benet XVI va estar a la capital catalana el passat diumenge per a convertir la Sagrada Família en una basílica. Va ser un esdeveniment tan important, que tot i ser jornada de futbol, només es parlava i es parla del Papa.

Fa més o menys un mes, quan es va conèixer el recorregut que faria el Pontífex per la ciutat vaig pensar que seria com una mena de cavalcada dels Reis Mags. No arribaria amb vaixell però si més no li planificaven un recorregut, tallaven carrers, mobilització de mossos d’esquadra, etc.
Quan vaig veure que venia amb el Papa-mòbil em vaig preguntar: carai, com llançarà els caramels aquest home? Allà dins, amb els vidres... Cada cop veia més clar que no seria com una cavalcada de les que tots anem a veure quan som petits (o no tan petits).
Ho vaig tenir clar del tot quan vaig veure les velocitats que portava aquell cotxe-cabina blanca. Sense caramels està clar que aquest cop no hi hauria “señoras que matan por los caramelos en la cabalgata de reyes” ni “señoras que usan su paraguas para coger caramelos en las cabalgatas” o “señoras que van solas a la cabalgata y quitan el sitio a los niños”. Res d’això, el públic era ben divers i de totes les edats. Señoras segur que no en van faltar però per sobre de tot hi havia “gente que parece normal y que luego va a ver al Papa”. Tots plegats haurien d’haver quedat una mica xafats al haver-se de conformar en veure’l passar tan sols cinc segons i gràcies pel seu davant. I això si tenien la sort de que mires just la banda de carrer en que estaven. La gent però, estava feliç i emocionada.

Tornant al recorregut del Pontífex... Amb tant de Mosso per allà i de ben segur que al conductor del PapaMòbil no li ha caigut cap multa. Motius no en faltaven: circular en direcció contrària pel carrer Diputació, superar els 50 km/hora per dins de Barcelona. Per si encara en faltava alguna: el senyor Benet XVI sense cinturó. Sort que el Saura no hi era!! Per cert, tants de mossos tenim a Catalunya? Per un moment vaig pensar que alguns devien ser actors. El desplegament va ser espectacular...per tot el recorregut, un mosso cada metre i mig. En total, un 4.000 homes i dones. Anem ben coberts, així que ara no protestin si el Barça-Madrid se celebra el mateix dia de les eleccions!
I ja un cop a dins de la Sagrada Família, el Pontífex va deixar la seva marca per sempre més. No per la missa en sí, sinó perquè va tenir la genial idea d’agafar una ampolleta d’oli i tirar-la per sobre del la taula de l’altar, que és de marbre. Es nota que allà al Vaticà no és ell qui cuina. Bé, hem de dir que aquesta acció és el ritual que segueix l’Església Católica per a la consagració de temples.

Més coses a destacar: Per una banda, després de la missa, José Montilla, president de Catalunya, li va regalar un llibre d’història de la cultura catalana i un joc d’escacs amb peces inspirades en la Sagrada Família. Si la intenció era que tornés algun dia a visitar les nostres terres, amb aquests regals segur que no hi torna. encomana el català Per altra banda, Benet XVI va parlar en català però no va passar pel Camp Nou, ja que de totes maneres no s’hagués pogut fer soci com sí que ho era el seu antecessor Joan Pau II.
Però el millor de tot no va ser que el Papa parlés en català. El millor era una pancarta penjada des de ja feia dies al balcó d’un dels edificis més propers al temple de Gaudí. En ella s’hi podia llegir: “Volem el Papa pel litoral” Mala sort tenen aquests veïns del barri de la Sagrada Família que no els hi fan ni cas en les seves reivindicacions: AVE, i Benet XVI ben a prop de la Sagrada Família.

Malgrat les protestes d’alguns veïns, tot ha sortit bé: la Sagrada Família ja està consagrada. Tenim esperances que això l’ajudi a donar-se una mica més de pressa per estar enllestida del tot.
I no sé què farem a partir d’ara. Tants dies parlant del Papa i ja ha passat tot. Per acabar d’arrodonir-ho només falta que caigui la ara ja basílica, no senyor Blanco?

0 'En el Punt de Mira' (19/10/2010)

1. La setmana passada vam descobrir que no sempre l’humor andalús fa gracia. Ens referim a la “broma”, entre cometes, que Sergio Ramos va deixar anar en una roda de premsa de la selecció espanyola. Quan un periodista va demanar a Piqué si podia respondre la seva pregunta també en català, Sergio Ramos va interrompre per dir que si ho podia fer en andalús ja que semblava que al periodista li costava entendre el castellà. No creiem que Sebas Guim, el periodista de TV3 que va fer la pregunta, tingui dificultats amb el castellà, potser si amb la poca vocalització de Sergio Ramos, que a més a més, fa tota la pinta de ser un jugador poliglota.
2. Els comerciants tomben a l’alcalde Hereu la proposta de segona data festiva a la ciutat de Barcelona. Ho explicàvem la setmana passada, Jordi Hereu va proposar fa uns dies que el 14 de febrer, dia de San Valentí, es convertís en dia no laborable a Barcelona l’any 2011. Tot té una explicació: l ’any que ve, l’onze de setembre cau en diumenge, cosa que resta un dia festiu al calendari català. Això ha fet que la Generalitat hagi escollit com a data festiva el dilluns de Pasqua, que era el segon dia festiu de Barcelona, cosa que obliga a la capital catalana a buscar-se una nova data festiva. Els comerciants no hi estan d’acord i volen que la segona festa sigui el dilluns de la setmana blanca, a principis de març. Això sembla un referèndum: Quin dia voleu que sigui el segon dia festiu de Barcelona? a)San Valentí
   b) Dilluns de Pasqua c) Cap d’aquestes
   I va, i torna a guanyar l’opció C!!
3. Hem sentit que la Generalitat vendrà bons a particulars. Han de ser molt, molt bons perquè molts “mileuristes” no se’ls podran permetre.
4. I la bona notícia de la setmana: els 33 miners xilens atrapats a més de 700 metres sota terra ja han estat rescatats. Pensàvem que a partir d’aquí Villa, que es va mostrar especialment sensible amb l’accident de la mina de San José perquè el seu pare era miner, s’alliberaria i tornaria a marcar gols. No ha estat així...
5. Claret Serrahima és el dissenyador que es va encarregar de trobar nom a la unió de Caixa Manresa, Caixa Tarragona i Caixa Catalunya. Totes aquestes entitats li van demanar, abans de posar-s’hi, que el nou nom no podia incloure les paraules Catalunya ni caixa. El nou logo tampoc podia incloure els colors negres i taronges, que ja incloïen la Caixa de Manresa i la de Tarragona. Si teniu en ment el logotip de la nova caixa, comprovareu que no els hi va fer ni cas: de nom Catalunya Caixa i el logotip, a part del blanc, el fons conté negre i/o taronja. Seria allò que quan et prohibeixen una cosa, encara tens més ganes de fer-la.
   El dissenyador ha aclarit que els directius de les caixes van donar el vist i blau a la seva idea final. Només faltaria!
6. A Can Barça hem passat de “el soci no se’l pot enganyar” del senyor Ñunez al soci no se’l pot permetre del senyor Rosell.

0 'En el Punt de Mira' (05/10/2010)

• Després del partit del Madrid a Auxerre, CR7 ha demanat als serveis jurídics del Reial Madrid que enviïn una carta a la UEFA i demanant, si us plau, que les porteries contràries facin cinc metres més d’ample i un d’alt. A veure si d’aquesta manera aconsegueix col·locar la pilota al fons de la xarxa. Andrés Iniesta i els seus companys del FC Barcelona podrien fer també el mateix per millorar el seu encert de cara a porteria.

• A tots ens alegra mirar el calendari i detectar-hi els dies marcats en vermell que ens indiquen una festivitat i, per tant, un dia per lliurar a la feina; i si és a prop del cap de setmana, millor que millor, ja que vol dir que aquest s’allarga. Però hi ha festius i festius... El molt honorable alcalde de la ciutat de Barcelona ha tingut la genial idea de declarar el dia de Sant Valentí com a dia no laborable pel 2011.
  Sembla que al senyor Hereu li agrada fer-se "el notes" i que no en té prou amb el fracàs del referèndum de la Diagonal o amb tenir la ciutat plena de ni-ni’s de tot Europa que es disfressen d’antisistemes i aprofiten qualsevol ocasió per liar-la.
  O potser és que el senyor Hereu pensa disfressar-se de Cupido, posar-se un "taparrabos" i desfilar per la ciutat repartint obsequis en forma de cor tot fent campanya electoral. Se l’imaginen? Millor que no... Tenim seriosos dubtes que el que recolliria serien vots.

• Alberto Contador ha encès de nou el dubte del dopatge sobre el món del ciclisme. Segons l’esportista de Pinto, tot es tracta d’una intoxicació alimentària provocada per un filet. El que no tenim clar és si:
  a) El filet és espanyol i tot es tracta d’un malentès.
  b) El filet és francès i, per tant, culpable.

• Ja que José Mourinho ha decidit blindar el seu vestuari, des d’aquí demanem a Florentino Pérez, president del Reial Madrid, obri el Bernabéu a les rodes de premsa del tècnic. Són més emocionants i tenen més interès les seves paraules que no pas alguns dels partits del club blanc.

• Últimament el Barça sembla un anunci de cervesa 0,0: Sense Messi, sense Puyol, sense Busquets, sense Xavi... I ara sense Pedro.

• Mentre el PSC reclama entrevistes a TV3, ahir, primer dilluns d’octubre, en vam tenir doble ració: pel matí, la Consellera Tura als Matins del Cuní i, per la nit, el president Montilla a l’Àgora– a la seu de Convergència ja celebren la victòria. No sabem si a Mas li fan més il·lusió els 65 escons que li dóna el baròmetre preelectoral o els 30 dels socialistes.
  A la seu del PSC, per la seva banda, ja deuen estar treballant en una aliança perfectament natural i democràtic d’esquerra-centro-dreta formada per PSC, ICV, ERC, PP, Ciutadans i Joan Laporta.

0 'En el Punt de Mira' (28/09/2010)

Una setmana més, segueix "En el Punt de Mira":

• Com que torna la Lliga de Campions i juga el Reial Madrid, us preguntem si l’anterior jornada europea us vau fixar en la cara de Cristiano Ronaldo al finalitzar el partit contra l’Ajax? En sentir el xiulet final de l’àrbitre, el jugador portuguès va enfilar cap el vestuari, quan els seus companys encara agraïen el suport del públic. El motiu? Va xutar fins a onze vegades a porteria i no va aconseguir marcar ni un gol. Això que el dia abans, Cristiano havia dit que tenia "feeling" amb la Champions. I tant, noi! Ves amb compte que no t’empatxis de "feeling" amb la teva afició!!!

• Demà hi ha vaga general però els professionals del dret laboral tenen un motiu per estar d’enhorabona. Com les orenetes cada primavera, els polítics també tornen al niu, sobretot quan perilla la poltrona. Celestino Corbacho, encara Ministre de Treball i d’Immigració, deixarà el càrrec a Madrid, però no anirà a l’atur. S’incorporarà a les llistes del PSC per ajudar Montilla en el seu afany d’aplegar tants vots com milions d’aturats. Benvingut a la seva segona casa ex-ministre i recordi que té quinze dies per tramitar la sol·licitud de la prestació d’atur davant la OTG que li correspon pel seu domicili.

• El túnel de l’AVE ja està a 255 metres del temple de la Sagrada Família. I tenim un dubte: si la tuneladora ensorra el temple, quants partits de sanció li cauran al conductor de la màquina?

• Mentre Montilla aixecava la setmana passada el teló del Teatre Romea, potser com un preludi del que serà la campanya electoral que ja tenim a sobre, s’ha realitzat un sondeig en el que s’afirma que si Belén Esteban, tertuliana de la premsa del cor, decidís formar un partit polític i presentar-se a unes eleccions generals seria la tercera força al Congrés dels Diputats, per darrera de populars i socialistes. A més, seria a Catalunya on obtindria més vots, malgrat temps enrere assegurés en directe que els catalans som sis milions de burros. Si l’enquesta és fiable, segur que sí que ho som...

• Algú li ha dit a Guardiola que existeixen els abrics i els impermeables? No és la primera vegada que es posa sota la pluja en ple partit, vestit amb americana, per donar instruccions als seus. Encara que estigui diluviant, "Masies Pep" aguanta. És tan èpic com innecessari.

• Es pot fer pont aprofitant la vaga? Per davant i per darrera, és a dir, agafar-se la setmana sencera de festa i enlloc de fer vaga, fer el vago. Als piquets els hi agradaria o no? I un últim dubte, el conseller Saura farà vaga? Existeix una petita contradicció entre el seu càrrec i el seu partit. Iniciativa, ha anunciat que dimecres farà vaga però com a conseller dels Mossos d’Esquadra haurà de controlar els seus amics piquets.

0 'En el Punt de Mira' (21/09/2010)

Cada setmana us donarem, en pocs minuts, una visió diferent de l’actualitat. Una veu irònica, crítica i també humorística. Intentarem que somrigueu ni que sigui una mica! Aquí teniu la secció del dimarts passat:

• José Luis Rodríguez Zapatero va deixar anar aquest setembre una de les millors frases de l’estiu. Segons el socialista, molta gent que està a l’atur i que paral·lelament s’està formant no se l’hauria de comptabilitzar en els índexs de desocupació...!!! És clar que no, i si un aturat està pensant en posar-se a treballar, tampoc el tinguem en compte a les llistes d’atur! I si té un familiar que sí que treballa, tampoc! Realment, el president del govern espanyol ha apostat per tenir una visió diferent del que es considera ocupació i desocupació.
  A més a més, diu que aquests aturats que reben algun tipus de formació, estan treballant... “per al país”. Quin treball tan reconegut, que al cap de dos anys de ser-hi, deixa de pagar-te.
  Mira que som desagraïts, nosaltres els ciutadans. Si li hauríem de donar les gràcies a aquest “honest” dirigent per estar submergits a la crisi econòmica. Ja ho sabeu, a treballar pel país! Si sabeu quin...

• Avui tot just fa una setmana, els aficionats del Reial Madrid –que tenen vertigen al veure’s un punt per sobre del Barça a la Lliga– van celebrar un gol blaugrana! Sí, sí, és cert. Quan es fregaven les mans perquè el Panathinaikos s’avançava en el marcador, no els va donar temps de seure que Messi ja havia fet l’empat. Quina explicació devien donar després?

• Eduardo Inda, director del diari Marca, és tot un exemple de professionalitat i rigor periodístic. No ho diem per allò de “por lo civil o por lo criminal”. En la seva editorial diària, la setmana passada Inda avisava Xabi Alonso que en el partit de dimecres contra l’Ajax es veuria les cares amb De Jong, aquell jugador, ¿o hauríem de dir karateka?, que li va donar una patada al pit a la final del Mundial de Sud-Àfrica. El problema és que sí, a l’Ajax hi ha un jugador que es diu De Jong, però de nom Siem (que a més és de color blanc) i el karateka es diu Nigel, és de color negre i juga a Anglaterra (Manchester City). La cosa canvia una mica, no senyor Inda?

• França segueix fent fora la gent i això acabarà malament. Què passarà el dia que Romania decideixi expulsar els romanesos d’ètnia gitana del seu país? El dia que passi hi haurà corredisses i fliparem!!!

• De nou parlem de Zapatero. Escolti’n que va dir durant la festa dels socialistes catalans a Gavà: “Frente aquellos que quieren utilizar a Catalunya para sacar rédito en España” (Recordeu la frase de “Apoyaré la reforma del Estatut que apruebe el Parlamento de Catalunya”). Com diria Joan Laporta: “No me gusta nada que los embauquen, que los engañen. No caigan en la trampa”. Nosaltres no hem d’afegir res més, jutgi’n vostès mateixos.

• I per acabar, recomanem a tots els usuaris habituals de rodalies que s’abstinguin d’agafar els trens cada dos dies. Divendres, avaria per la pluja. Dilluns, una altra avaria per falta de tensió. Dijous toca averia perquè sí!