0 Programa La Veu de l'Actualitat Especial Eleccions Municipals

Diumenge 22 de Maig de 19 a 00h

0 Avanç continguts 22-03-2011

Fukushima i Líbia ompliran gran part de la nostra tertúlia, la ferma convicció dels japonesos ha resistit les envestides del tsunami i el posterior desastre nuclear, i han posat en dubte la viabilitat real de les centrals de fisió, i a Líbia ha esclatat la crueltat liderada per la coalició de països de les Nacions Unides. A més, sembla que el govern d’Artur Mas no era tan fort com es preveia, i en 4 mesos ja s’han trobat els primers problemes reals.
A l’entrevista recordarem la xerrada amb Joan Barriach, creador de la pàgina web MASLIGA.com.
I com no, les nostres seccions habituals, les novetats escèniques a la Veu al Teatre amb Anna Lòpez i la tecnologia al dia amb la Veu Digital i un servidor.

0 Editorial 22-03-2011

Ja sigui blanc o negre, l’actualitat d’aquests darrers dies ve marcada i protagonitzada pel fum. Al Japó, malgrat els progressos, el desafiament nuclear manté el món en alerta. Ja fa dies que els tècnics continuen treballant contrarellotge per restablir l’electricitat que permetria refrigerar els reactors de la central de Fukushima i evitar, així, el desastre radioactiu. Mentrestant, el fum blanc, signe inequívoc de l’alarma nuclear, continua deixant-se veure, alimentant l’angoixa i la incertesa del món sencer.

De l’altra banda del pacífic, ens arriben també imatges de fum, ara negre, provocat pels bombardejos que des de diumenge han protagonitzat les forces aèries dels aliats a Líbia.

I onze dies després del moviment de terra que desencadenaria en el devastador tsunami i la conseqüent crisi nuclear, la xifra de morts al Japó supera ja els 9.000, mentre que la xifra de desapareguts s’enfila per sobre de les 12.600 persones.

A Líbia els rebels parlen de 8.000 morts des del febrer.

Davant d’aquestes dades que treuen la gana a qualsevol, ens adonem que hem estat testimonis, un cop més, de la força i el poder incontestable de la natura que, quan vol, és capaç de sacsejar-ho tot. I és, precisament davant de catàstrofes d’aquesta magnitud, quan prenem consciència que el veí ric del quart segona que té un mercedes és igual de vulnerable i humà que l’indigent que viu en un banc del Passeig de Gracia.

Perquè quan davant nostre la vida i la mort lliuren batalla, ens adonem que si guanya el Barça la lliga o la guanya el Madrid és ben igual…

I és curiós que mentre que la natura s’ha emportat tantes vides innocents al Japó, és la força, la desesperació i el poder dels homes el que destrueix vides a Líbia. Un país abatut i oprimit on homes i dones de tots colors, races o creences es veuen involucrats en una guerra que, justificada o no, no deixa de ser absurda.

Perquè la guerra mai pot ser sinònim de justícia.

Setmana intensa doncs , que ens deixa images de contrastos i contradiccions tant descriptives com aquestes. I és que el Japó i Líbia són testimonis de dues guerres diferents, la de la natura contra els homes i la dels homes contra els seus iguals. Una és sovint inevitable, l’altra, absurda.

0 Editorial 15-03-2011

Setmana passada per aigua practicament a tota Catalunya, pluges un cop més necessàries tant per la temporada d’esquí com per les previsions que auguraven uns escassos percentatges a les preses catalanes durant els propers mesos de primavera i estiu.

Però aquesta setmana posem tota la nostra atenció a l’altre punta del món. La tragèdia del terratrèmol i el tsunami del japó cada dia agafa una dimensió més gran. Cada cop són més els morts, desapareguts i les tragèdies de milers i milions de families. Rius de fang, coches, cases i ponts com si fossin de paper navegant a la velocitat de la corrent.

Una tragèdia que es pot magnificar encara més després de la darrera explosió al 3r reactor de la central nuclear. Una explosió controlada com les anteriors, però que podria haver tingut fugues radioactives, i que es podria elevar el desastre pràcticament al de txernòbil.

0 Resum de continguts

No ens allunyarem del problema nuclear a la tertúlia d’avui, a més dels nous plans de TMB per implanar una nova línia d’autobusos ràpids a la ciutat de BArcelona, i dels plans de la L9 i del seu futur a curt plaç.

A l’espai de l'entrevista, repassarem l’entrevista amb Carla Gaya, actriu i cantant de musicals.

I com no, les nostres habituals seccions tornen amb la força de sempre: la d’Europa en Joc de la mà de la Laura Pitart a punt de acabar la tanda de vuitens i la Veu Digital amb connexió amb un servidor.

0 Editorial 08-03-2011

Avui fa tot just un any que Catalunya s’aixecava tota enblanquinada, i ningú es podia arribar a imaginar la magnitud i les dificultats que produiria una nevada tan generalitzada i extensa per tot el país.

Va ser un dia caòtic per molta gent que van haver de fer nit a la carretera, moltes comarques Gironines amb molts problemes de subministrament elèctric i que a hores d’ara encara hi ha un 10% dels afectats que no han obtingut la compensació econòmica pels perjudicis provocats. I s’ajunta amb un anunci que ha fet avui mateix l’empresa FECSA-ENDESA que reconeix que tot i estar millor les instalacions, si tornés ha haver-hi aquella nevada, tornaríen a haver problemes de subministrament.

I tot això es va ajuntar amb unes autoritats que els seus màxims responsables no els hi vam poder veure el pèl i que tan sols van enviar missatges puntuals a la població. Un desastre organitzatiu pèssim que esperem que hagin après dels errors.

I aquesta setmana coincidint amb el dia Internacional de la Dona els polítics com sempre han aprofitat per fer un missatge institucional i mostrar el seu rebuig a qualsevol moviment o comportament masclista, i per suposat per posicionar-se totalment en contra del maltractament de gènere.

0 Editorial 01-02-2011

Enmig de fortes tensions internacionals a Tuníssia, Egipte i properament a Argelia, la Unió Europea no té un posicionament clar enfront aquests conflictes. Estats Units sembla que insinúa moviments i declaracions, però la gran Europa no diu ni “mu”.

I a casa nostra hem de continuar parlant sobre reformes i més reformes. Finalment la setmana passada es va arribar a l’acord entre Govern Sindicats i Patronal per tirar endavant el pacte Social juntament amb la jubilació als 67 anys.

I una altra reforma que el govern va prometre que es realitzaria abans d’acabar el mes de Gener era la reforma dels controladors aeris, però com era previsible, AENA i els controladors no han arribat a un acord i es sotmetran a un arbitratge que abans del mes de Març haurà de proposar a les dues parts la reforma, i aquestes l’hauran de ratificar.

I en clau catalana després de que Artur Mas visités al Rey d’Espanya per explicar-li que quan i com pensa presentar el pacte fiscal, el Rey va indicar que el corredor del Mediterrani es una prioritat que hauria d’haver arribat fa anys, i lamenta la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya. Després d’aquesta visita, Pujol és rectificat pel seu company i portaveu del Govern del govern Francesc Homs després de dir que Mas havia de viatjar en classe turista perquè gairebé no es poden pagar ni les nòmines. Jordi Pujol que va dir fa uns dies que la independència cada cop està més aprop tot i que és molt difícil.

Tot plegat sembla una mica massa teatre, estem malament però volen dir que estem tant malament?!? Beques menjador que no es paguen des del mes d’Octubre, necessitat d’emissió de més deute... Veritablement tot un gran i complicat trencaclosques que haurà de superar l’actual president Artur Mas amb l’ajuda del conseller d’Economia Andreu Mas-Colell.

0 'En el Punt de Mira' (18/01/2011)

1. Ja portem uns dies amb la nova llei antitabac i no volem que es parli d’un nou ‘apartheid’ perquè fumar o no fumar és una elecció i en el règim de l’apartheid no podies triar gairebé en quin bàndol estaves.

2. I ara rememorem el cap d’any. Tanta crisi que hi ha a Espanya i resulta que tothom té un iPhone i la meitat dels espanyols es van veure afectats per l’averia a l’alarma d’aquest mòbil i es van adormir el primer dia de l’any.

3. Fa un parell de setmanes, va arribar una notícia curiosa. A l’estat d’Arkansa, als EUA, van aparèixer morts uns cinc mil ocells. Després a Luisiana, uns 500 més i a Suècia i Itàlia, un altre centenar. No se sap quina ha estat la causa tot i que hi ha diverses teories, nosaltres apuntem que els ocells són molt sensibles. Esperem que aquest fenomen, casi paranormal, no passi a Barcelona amb els coloms. Podríem caminar per una catifa de cadàvers.

4. Durant aquests últims dies, ha tingut lloc la reunió entre el govern espanyol i els sindicats, en la qual es debat sobre la reforma laboral. Com que els punts de trobada estan tan lluny, des d’aquí, un consell: que Zapatero i companyia proposin que l’edat de jubilació sigui als 69, a veure si regatejant arriben als 67 i tots contents. (Si pot ser també, que deixin que Messi, Iniesta i Xavi es retirin també als 69).

5. I a Barcelona, concretament al carrer Nicaragua, el PSC també està immers en reunions. Més que en reunions, en unes primàries que se celebraran d’aquí un mes. Ens preguntem què deu pensar Hereu de la Tura, que li vol prendre el lloc. L’actual alcalde podria fer un referèndum: Qui voleu que sigui l’alcalde de Barcelona: a) Hereu, b) Trias, c)Tura. I l’opció c tornaria a ser la dolenta per a l’alcalde.

6. I per acabar, en l'hipotètic i remot cas que ens escoltés la Shakira des d’aquí li demanem que no ens espatlli el Piqué, que no el deixi fer aquestes coses que fa ella, com per exemple, banyar-se en una font de Barcelona o anar per la ciutat en moto i sense casc.

0 'En el Punt de Mira' (28/12/2010)

1. Sandro Rosell, un home molt i molt coherent. El president del Barça va dir en el tradicional dinar de Nadal que el FCB organitza amb la premsa que a ell personalment no li agradava llogar les instal·lacions del club a altres equips per una qüestió sentimental. Tot allò de més que un club que va posar sobre la taula Agustí Montal. No va pensar el mateix quan va firmar l’acord amb QatarFoundation per posar publicitat a la samarreta.

2. I de una persona molt coherent, a una altra que es podria posar treballar al Club de la Comèdia. Felix Millet va passar pels jutjats ara fa dues setmanes i va justificar que la boda de la seva filla la pagués el Palau de la Música perquè era un acte promocional per al mateix Palau ja que a l’enllaç matrimonial hi havia invitats oficials. Recordem que Millet no va concórrer cap despesa en el casament de la seva filla ja que el pagament van anar a càrrec del Palau de la Música. I no només això, sinó que va demanar al sogre, que es fes càrrec d’una part del casament. És a dir, que va fer negoci amb el casament, tot sigui per la promoció del Palau!

3. La setmana passada es va celebrar el Consell Nacional d’Esquerra. En ell, el seu president, Joan Piugercós, va anunciar que abandona el lideratge del partit. Això sí, encara li queda gairebé un any a la poltrona, ja que la intenció de Puigercós és liderar ERC fins el proper congrés, que se celebrarà al mes d’octubre del 2011. Nosaltres hem imaginat que diria el seu antecessor, Josep Lluís Carod-Rovira, tot fent ús de l’eslògan de campanya de les passades eleccions: si la gent va lenta, Puixercós encara va més lent que la resta de la gent.

4. Del famós problema del 3% de CiU, ara el problema per a Convergència i també per a tots els catalans, són les 3 famílies que han denunciat que els seus fills no poden aprendre en castellà a les escoles de Catalunya i ho han portat fins al Tribunal Suprem, que en el seu afany per salvar la llengua castellana de la seva segura extinció total del territori català els hi ha donat la raó. El que podem fer és no acatar la sentència, esperar que vinguin els tancs de la Guardia Civil, dir que la sentència està redactada en castellà i que no l’hem entès perquè som tan curts i tan imbècils que només parlem un idioma.

5. La realitat és que això de que el castellà està perseguit a Catalunya és una tonteria ben gran. També és una tonteria que el català sigui obligatori a Catalunya. Només cal mirar l’exemple de Johan Cruyff. Que per cert, en aquests moments deu estar a punt d’acabar el partit entre Catalunya i Hondruas.
El cert és que aquí a Catalunya i nosaltres a l’estudi som superdotats, hem estudiat amb el model lingüístic català i sabem parlar i escriure català i castellà.

7. I acabem parlant amb qui hem començat. Algú que en sap molt de renovacions, Sandro Rosell. En el tradicional dinar de Nadal que comentàvem abans el president blaugrana ens va tornar a delaitar amb el seu do de la paraula. Rosell va valorar les possibilitats de renovació de Josep Guardiola. Escoltem el tall, traduït al castellà: Sí, de possibilitats amic president ja sabem que n’hi ha moltes: 1+8, 3+7, 12+infinit...Ara el que convindria potser seria lligar-lo.

0 'En el Punt de Mira' (30/11/2010)

1. Iker Casillas va fer unes declaracions estranyes. El porter madrileny va reconèixer ja fa uns dies que José Mourinho, el seu entrenador al Reial Madrid, és la millor persona que ha conegut mai.
Millor que la Carbonero?
Es veu que sí... el “marrón” és per a la seva família. Què pensaran familiars o amics de tota la vida?

2. Vistos els casos de Grècia i Irlanda, nosaltres també volem ser membres de la UE. Irlanda es va enriquir molt fa un tems a causa de liberalitzar el mercat i han acabat arruïnant-se ells sols. Pel simple fet de ser membres de la UE, s’els rescata i s’els dóna 85.000 milions d’euros. Així, tal quantitat per haver-se arruïnat ell sol. Podem nosaltres ser membres de la UE?

3. Amb la derrota de la Roja de ja fa dues setmanes contra Portugal, va rebre el Barça. Manolo Lama comparava l’equip perdedor amb el Barça i el guanyador amb el Madrid. Sona així:
Ell i tots els seus companys no deien el mateix per allà el mes de juliol, quan Xavi, Iniesta i companyia els van fer campions del món.
La resposta, ahir al Camp Nou.

4. Doncs sí, i més clar impossible. El Barça va passar per sobre del Reial Madrid fent un futbol, marca de la casa, que Guardiola va voler atribuir a Johan Cruyff i a Charlie Rexach segons va dir a la roda de premsa. Probablement sigui herència del Johan però també del Rexach i molt: el jugador no ha de córrer mai, això és feina de la pilota.
Quines van ser les reaccions a la casa blanca?
Cristiano Ronaldo en volia més. Ja ho sabem, ens vam quedar una mica curts. Si en volies vuit, el pròxim cop demana una dotzena.
José Mourinho va marxar enamorat de la banqueta blaugrana. El públic li demanava que sortís, però feia massa fred, queia pluja fina sobre l’estadi i el que estava veient era una classe de futbol que no es podia perdre per res del món donant instruccions als seus jugadors, que probablement haguessin estat inútils. Mourinho va marxar assumint la derrota tot i que no va entonar el “mea culpa” i a més a més va desafiar a la culerada esperant un enfrontament a la Champions. Ja ho sabem Mou aquí hi ha espectacle del bo. Torna quan vulguis
Els jugadors del Madrid se’ls hi va prohibir fer declaracions i van marxar amb la cua entre cames cap a l’aeroport.

5. De mentres, tres mil culers a Canaletes i 170.000 catalans connectats a Intereconomía seguint el Punto Pelota. Entre les 12 i les dues de la matinada, la tertúlia esportiva va aconseguir una mitjana de 15,4% de share. La xifra és espectacular ja que aquesta cadena no acostuma a arribar a l’1% dels espectadors catalans.

6. A Madrid n’hi havia que parlaven de fi de cicle. El que passa és que van posar la diana en un lloc equivocat tot i que casi l’encerten. A l’avinguda de Les Corts sembla que hi ha cicle per estona. No poden dir el mateix al C/Nicaragua de Sants.