0 28-Nov Programa especial Eleccions al Parlament de Catalunya.

Diumenge 28 de Novembre, Programa especial "La Veu de l'Actualitat - Especial Eleccions al Parlament de Catalunya.

Seguiment intens de l'escrutini, des de les 20h amb el tancament electoral fins les 23:30 amb pràcticament la totalitat dels vots escrutats. Un desplegament de 16 persones distribuïdes per les seus dels partits polítics recollint les seves impresions, des del Centre de Difusió de les Dades de la Generalitat, i també des de Madrid per recollir les reaccions del PP i el PSOE. Des de l'estudi, analitzarem els resultats que es vagin succeïnt.

Les Eleccions Catalanes a "La Veu de l'Actualitat".

0 'En el Punt de Mira' (16/11/2010)

1.Aquesta setmana ja podem estar tranquils perquè coneixem el dia i l’hora en que es jugarà el partit de Lliga entre el Barça i el Madrid. No va hi haver cap procés de selecció, però l’anunci de la data va ser gairebé tan enunciada com la designació de Barcelona com a ciutat Olímpica.. Aquell 17 d’octubre del 86 va ser Antonio Samaranch, i el dijous passat va ser l’amo i senyor de Mediapro, en Roures: “Per a complaure a tots els polítics i també a Guardiola...el partit serà el dilluns a les 9 del vespre”

2.La nit del passat dijous, 11 de novembre, va començar la campanya electoral. Nosaltres ens preguntem, què ha canviat? És a dir, quina diferència hi ha entre això i la pre-campanya? Doncs que els polítics poden utilitzar la paraula votar i es poden enganxar paperets pels carrers.

3. Una de les coses més emocionants de les campanyes electorals, són els eslògans. Fem un breu repàs.
CiU= Una Catalunya millor. Sense dir-nos què carai significa l’adjectiu “millor”
PSC= Garantia de “progres”/progrés amb SuperMontilla al cap davant.
Les Joventuts socialistes per la seva banda, van treure el famós “Artur mas de lo mismo”. Ens preguntem, si això és cert, què hagués passat si CiU hagués estat al govern de la Generalitat?
ERC= Gent Valenta. Valenta per reeditar un nou tripartit després d’haver-ho negat!
PP= Solucions per a la crisi o primera batalla per a treure a Zapatero de la Moncloa.
ICV= Verd Esperança. Solucions d’Esquerra per a que els tomàquets tinguin gust a tomàquet.
Ciutadans= Rebélate. Aquest cop però el seu candidat, Albert Rivera, s’ha fet enrere. S’ha vestit amb corbata i americana i ha deixat que siguin els seus companys, els que es despullin i es revelin.
SI= Hola Independència. Adéu Espoli. Per a Joan Laporta ha arribat el moment de dir: Hola Cava Català. Adéu Champagne de Luz de Gas.

4. Avui per acabar us portem la carta d’un noi que demana perdó al senyor Montilla per no ser un nini. “Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat. Ho sé, és imperdonable. Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!”
En realitat és una protesta per la mesura que ha pres el president de destinar 20 milions d’euros per a que 5000 ninis es formin i tinguin treball.
Podeu trobar la carta sencera al seu blog: http://joanguellserra.blogspot.com/

0 Notícies d'actualitat

A partir d'aquesta setmana a La Veu de l'Actualitat, les notícies estaran enfocades a la campanya política dels diferents polítics. Per aquest motiu, en aquest programa i en els següents, intentarem explicar i analitzar les campanyes electorals i estar pendents dels sondejos i enquestes d'última hora. A més, avui esbrinarem quin és el pressupost amb què compten els partits per a la seva campanya.
Tot i això, aquesta setmana també parlarem del succés a El Aaiún amb periodistes espanyols: Àngels Barceló i dos companys més.

0 Que ens espera aquesta setmana?

Avanç del programa: 16/11/2010

Solidaritat Catalana per la Independència és una coalició electoral que té per objectiu proclamar la independència de Catalunya. Marc Herrera, membre de l’agrupació, ens explica les seves metes, els seus objectius i la seva manera de veure el món des d’aquesta nova perspectiva, des d’aquest nou partit polític, a  l’entrevista.

El partit del Barça- Madrid deixa molts fronts oberts, la valoració de les enquestes del CIS i dels resultats del RACÒMETRE i el conflicte el Aaiun relacionat amb la llibertat periodística es convertiran en els protagonistes de la tertúlia d’avui. En aquest espai de debat, de reflexió, de precisió i de lliure expressió ens hi acompanyaran Oriol Guinovart, una de les veus més compromeses de La Veu, Laura Pitart, i un nou tertulià, Alex Plaza.

Com cada setmana, Laura Pitart ens presentarà En el Punt de Mira. El millor dels espectacles, concerts, cultura i música arriba de la mà de Davinia Ventura. I per acabar, dos plats forts: La veu digital i La veu al Teatre. 

Esteu preparats? Som-hi!

0 'En el Punt de Mira' (9-11-2010)

Benet XVI va estar a la capital catalana el passat diumenge per a convertir la Sagrada Família en una basílica. Va ser un esdeveniment tan important, que tot i ser jornada de futbol, només es parlava i es parla del Papa.

Fa més o menys un mes, quan es va conèixer el recorregut que faria el Pontífex per la ciutat vaig pensar que seria com una mena de cavalcada dels Reis Mags. No arribaria amb vaixell però si més no li planificaven un recorregut, tallaven carrers, mobilització de mossos d’esquadra, etc.
Quan vaig veure que venia amb el Papa-mòbil em vaig preguntar: carai, com llançarà els caramels aquest home? Allà dins, amb els vidres... Cada cop veia més clar que no seria com una cavalcada de les que tots anem a veure quan som petits (o no tan petits).
Ho vaig tenir clar del tot quan vaig veure les velocitats que portava aquell cotxe-cabina blanca. Sense caramels està clar que aquest cop no hi hauria “señoras que matan por los caramelos en la cabalgata de reyes” ni “señoras que usan su paraguas para coger caramelos en las cabalgatas” o “señoras que van solas a la cabalgata y quitan el sitio a los niños”. Res d’això, el públic era ben divers i de totes les edats. Señoras segur que no en van faltar però per sobre de tot hi havia “gente que parece normal y que luego va a ver al Papa”. Tots plegats haurien d’haver quedat una mica xafats al haver-se de conformar en veure’l passar tan sols cinc segons i gràcies pel seu davant. I això si tenien la sort de que mires just la banda de carrer en que estaven. La gent però, estava feliç i emocionada.

Tornant al recorregut del Pontífex... Amb tant de Mosso per allà i de ben segur que al conductor del PapaMòbil no li ha caigut cap multa. Motius no en faltaven: circular en direcció contrària pel carrer Diputació, superar els 50 km/hora per dins de Barcelona. Per si encara en faltava alguna: el senyor Benet XVI sense cinturó. Sort que el Saura no hi era!! Per cert, tants de mossos tenim a Catalunya? Per un moment vaig pensar que alguns devien ser actors. El desplegament va ser espectacular...per tot el recorregut, un mosso cada metre i mig. En total, un 4.000 homes i dones. Anem ben coberts, així que ara no protestin si el Barça-Madrid se celebra el mateix dia de les eleccions!
I ja un cop a dins de la Sagrada Família, el Pontífex va deixar la seva marca per sempre més. No per la missa en sí, sinó perquè va tenir la genial idea d’agafar una ampolleta d’oli i tirar-la per sobre del la taula de l’altar, que és de marbre. Es nota que allà al Vaticà no és ell qui cuina. Bé, hem de dir que aquesta acció és el ritual que segueix l’Església Católica per a la consagració de temples.

Més coses a destacar: Per una banda, després de la missa, José Montilla, president de Catalunya, li va regalar un llibre d’història de la cultura catalana i un joc d’escacs amb peces inspirades en la Sagrada Família. Si la intenció era que tornés algun dia a visitar les nostres terres, amb aquests regals segur que no hi torna. encomana el català Per altra banda, Benet XVI va parlar en català però no va passar pel Camp Nou, ja que de totes maneres no s’hagués pogut fer soci com sí que ho era el seu antecessor Joan Pau II.
Però el millor de tot no va ser que el Papa parlés en català. El millor era una pancarta penjada des de ja feia dies al balcó d’un dels edificis més propers al temple de Gaudí. En ella s’hi podia llegir: “Volem el Papa pel litoral” Mala sort tenen aquests veïns del barri de la Sagrada Família que no els hi fan ni cas en les seves reivindicacions: AVE, i Benet XVI ben a prop de la Sagrada Família.

Malgrat les protestes d’alguns veïns, tot ha sortit bé: la Sagrada Família ja està consagrada. Tenim esperances que això l’ajudi a donar-se una mica més de pressa per estar enllestida del tot.
I no sé què farem a partir d’ara. Tants dies parlant del Papa i ja ha passat tot. Per acabar d’arrodonir-ho només falta que caigui la ara ja basílica, no senyor Blanco?