dijous, 30 de desembre del 2010

0 'En el Punt de Mira' (28/12/2010)

1. Sandro Rosell, un home molt i molt coherent. El president del Barça va dir en el tradicional dinar de Nadal que el FCB organitza amb la premsa que a ell personalment no li agradava llogar les instal·lacions del club a altres equips per una qüestió sentimental. Tot allò de més que un club que va posar sobre la taula Agustí Montal. No va pensar el mateix quan va firmar l’acord amb QatarFoundation per posar publicitat a la samarreta.

2. I de una persona molt coherent, a una altra que es podria posar treballar al Club de la Comèdia. Felix Millet va passar pels jutjats ara fa dues setmanes i va justificar que la boda de la seva filla la pagués el Palau de la Música perquè era un acte promocional per al mateix Palau ja que a l’enllaç matrimonial hi havia invitats oficials. Recordem que Millet no va concórrer cap despesa en el casament de la seva filla ja que el pagament van anar a càrrec del Palau de la Música. I no només això, sinó que va demanar al sogre, que es fes càrrec d’una part del casament. És a dir, que va fer negoci amb el casament, tot sigui per la promoció del Palau!

3. La setmana passada es va celebrar el Consell Nacional d’Esquerra. En ell, el seu president, Joan Piugercós, va anunciar que abandona el lideratge del partit. Això sí, encara li queda gairebé un any a la poltrona, ja que la intenció de Puigercós és liderar ERC fins el proper congrés, que se celebrarà al mes d’octubre del 2011. Nosaltres hem imaginat que diria el seu antecessor, Josep Lluís Carod-Rovira, tot fent ús de l’eslògan de campanya de les passades eleccions: si la gent va lenta, Puixercós encara va més lent que la resta de la gent.

4. Del famós problema del 3% de CiU, ara el problema per a Convergència i també per a tots els catalans, són les 3 famílies que han denunciat que els seus fills no poden aprendre en castellà a les escoles de Catalunya i ho han portat fins al Tribunal Suprem, que en el seu afany per salvar la llengua castellana de la seva segura extinció total del territori català els hi ha donat la raó. El que podem fer és no acatar la sentència, esperar que vinguin els tancs de la Guardia Civil, dir que la sentència està redactada en castellà i que no l’hem entès perquè som tan curts i tan imbècils que només parlem un idioma.

5. La realitat és que això de que el castellà està perseguit a Catalunya és una tonteria ben gran. També és una tonteria que el català sigui obligatori a Catalunya. Només cal mirar l’exemple de Johan Cruyff. Que per cert, en aquests moments deu estar a punt d’acabar el partit entre Catalunya i Hondruas.
El cert és que aquí a Catalunya i nosaltres a l’estudi som superdotats, hem estudiat amb el model lingüístic català i sabem parlar i escriure català i castellà.

7. I acabem parlant amb qui hem començat. Algú que en sap molt de renovacions, Sandro Rosell. En el tradicional dinar de Nadal que comentàvem abans el president blaugrana ens va tornar a delaitar amb el seu do de la paraula. Rosell va valorar les possibilitats de renovació de Josep Guardiola. Escoltem el tall, traduït al castellà: Sí, de possibilitats amic president ja sabem que n’hi ha moltes: 1+8, 3+7, 12+infinit...Ara el que convindria potser seria lligar-lo.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada