0 'En el Punt de Mira' (19/10/2010)

1. La setmana passada vam descobrir que no sempre l’humor andalús fa gracia. Ens referim a la “broma”, entre cometes, que Sergio Ramos va deixar anar en una roda de premsa de la selecció espanyola. Quan un periodista va demanar a Piqué si podia respondre la seva pregunta també en català, Sergio Ramos va interrompre per dir que si ho podia fer en andalús ja que semblava que al periodista li costava entendre el castellà. No creiem que Sebas Guim, el periodista de TV3 que va fer la pregunta, tingui dificultats amb el castellà, potser si amb la poca vocalització de Sergio Ramos, que a més a més, fa tota la pinta de ser un jugador poliglota.
2. Els comerciants tomben a l’alcalde Hereu la proposta de segona data festiva a la ciutat de Barcelona. Ho explicàvem la setmana passada, Jordi Hereu va proposar fa uns dies que el 14 de febrer, dia de San Valentí, es convertís en dia no laborable a Barcelona l’any 2011. Tot té una explicació: l ’any que ve, l’onze de setembre cau en diumenge, cosa que resta un dia festiu al calendari català. Això ha fet que la Generalitat hagi escollit com a data festiva el dilluns de Pasqua, que era el segon dia festiu de Barcelona, cosa que obliga a la capital catalana a buscar-se una nova data festiva. Els comerciants no hi estan d’acord i volen que la segona festa sigui el dilluns de la setmana blanca, a principis de març. Això sembla un referèndum: Quin dia voleu que sigui el segon dia festiu de Barcelona? a)San Valentí
   b) Dilluns de Pasqua c) Cap d’aquestes
   I va, i torna a guanyar l’opció C!!
3. Hem sentit que la Generalitat vendrà bons a particulars. Han de ser molt, molt bons perquè molts “mileuristes” no se’ls podran permetre.
4. I la bona notícia de la setmana: els 33 miners xilens atrapats a més de 700 metres sota terra ja han estat rescatats. Pensàvem que a partir d’aquí Villa, que es va mostrar especialment sensible amb l’accident de la mina de San José perquè el seu pare era miner, s’alliberaria i tornaria a marcar gols. No ha estat així...
5. Claret Serrahima és el dissenyador que es va encarregar de trobar nom a la unió de Caixa Manresa, Caixa Tarragona i Caixa Catalunya. Totes aquestes entitats li van demanar, abans de posar-s’hi, que el nou nom no podia incloure les paraules Catalunya ni caixa. El nou logo tampoc podia incloure els colors negres i taronges, que ja incloïen la Caixa de Manresa i la de Tarragona. Si teniu en ment el logotip de la nova caixa, comprovareu que no els hi va fer ni cas: de nom Catalunya Caixa i el logotip, a part del blanc, el fons conté negre i/o taronja. Seria allò que quan et prohibeixen una cosa, encara tens més ganes de fer-la.
   El dissenyador ha aclarit que els directius de les caixes van donar el vist i blau a la seva idea final. Només faltaria!
6. A Can Barça hem passat de “el soci no se’l pot enganyar” del senyor Ñunez al soci no se’l pot permetre del senyor Rosell.