Avui en primer lloc a les recomanacions tenim Gerónimo Stilton, el musical dirigit per l’Àngel Yacer. El protagonista d’aquest musical és un ratolí que és director de l’Eco del rosegador, el diari més famós de Ratalona.
En segona posició una comèdia per no parar de riure en les 2 hores que dura la funció. Es tracta d’una obra que mostra els malentesos davant i darrere l’escenari en una doble ficció que narra com una colla de pèssims actors intenta muntar una obra teatral.
A un ritme trepidant, els actors corren amunt i avall els 10 esglaons, surten i entren per vuit portes i s’emboliquen en cables telefòniques, caixes… El mateix director, Alexander Herold, assegura que ‘és tot tan mil·limètric que si t’equivoques en l’ús d’algun dels objectes la funció se’n pot anar a norris’.
Si vols veure la típica ‘rossa tonta’ cridant ‘chupi’ per tot l’escenari, el guapo de torn, l’alcohòlic, la mestressa de casa i el matrimoni de classe alta, tot amenit amb una trama trepidant i caòtica i una bona dosi d’humor, no deixis d’anar al teatre Borràs.
I en tercer i últim lloc tenim una obra de teatre que està generant molts comentaris i generalment positius. Estem parlant de l’última funció de Joel Joan, Pluja constant.
Aquesta obra reconstrueix els últims dies d’una amistat indestructible. Aquesta tragedia dirigida per Pau Miró explica la història de dos perdedors convertits, per l’afecte generat pel fracàs, en protagonistes.
Joey i Denny, aquests dos policies de Chicago, parlen directament al públic o es dirigiesen l’un a l’altre. Expliquen la seva història que, de tant en tant, no és exactament la mateixa història. De vegades testifiquen davant d’una junta de revisió d’afers interns. De vegades rivalitzen l’un amb l’altre per imposar la seva versió dels fets.
Sens duote una funció on destaquen tant el paper dels protagonistes, com la escenografia, on hi ha, com el mateix nom indica, pluja constant. No te la perdis. Pots anar a veure-la a la sala Villarroel fins el 9 de gener.
I fins aquí les recomanacions teatrals d’aquesta setmana. Avui us deixo un regalet, una frase de Charles Chaplin: La vida es una obra de teatro que no permite ensayos... Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida... Antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.
Gràcies a ell descobrirem un món fantàstic on els somnis, la màgia, la música i la imaginació són el dil conductor d’aquesta fascinant història. Si hi aneu, podreu volar damunt d’en Dragan, el drac daurat de l’arc de Sant Martí, descobrireu quina és la regla d’or de les fades, la força de la companya, les males intencions de la bruixa Stria i fins i tot la pudor que fan els trols! Tot aixó amb una finalitat: salvar la Flordiana, la reina de les dades.
Jerónimo Stilton és una porta oberta al món de la fantasia, on no hi ha una edad límit per creuar-la.
Així que ja ho saps, si vols endinsar-te en aquest món de fantasia, no ho dubtis, acosta’t al teatre Condal!
En segona posició una comèdia per no parar de riure en les 2 hores que dura la funció. Es tracta d’una obra que mostra els malentesos davant i darrere l’escenari en una doble ficció que narra com una colla de pèssims actors intenta muntar una obra teatral.
A un ritme trepidant, els actors corren amunt i avall els 10 esglaons, surten i entren per vuit portes i s’emboliquen en cables telefòniques, caixes… El mateix director, Alexander Herold, assegura que ‘és tot tan mil·limètric que si t’equivoques en l’ús d’algun dels objectes la funció se’n pot anar a norris’.
Si vols veure la típica ‘rossa tonta’ cridant ‘chupi’ per tot l’escenari, el guapo de torn, l’alcohòlic, la mestressa de casa i el matrimoni de classe alta, tot amenit amb una trama trepidant i caòtica i una bona dosi d’humor, no deixis d’anar al teatre Borràs.
I en tercer i últim lloc tenim una obra de teatre que està generant molts comentaris i generalment positius. Estem parlant de l’última funció de Joel Joan, Pluja constant.
Aquesta obra reconstrueix els últims dies d’una amistat indestructible. Aquesta tragedia dirigida per Pau Miró explica la història de dos perdedors convertits, per l’afecte generat pel fracàs, en protagonistes.
Joey i Denny, aquests dos policies de Chicago, parlen directament al públic o es dirigiesen l’un a l’altre. Expliquen la seva història que, de tant en tant, no és exactament la mateixa història. De vegades testifiquen davant d’una junta de revisió d’afers interns. De vegades rivalitzen l’un amb l’altre per imposar la seva versió dels fets.
Sens duote una funció on destaquen tant el paper dels protagonistes, com la escenografia, on hi ha, com el mateix nom indica, pluja constant. No te la perdis. Pots anar a veure-la a la sala Villarroel fins el 9 de gener.
I fins aquí les recomanacions teatrals d’aquesta setmana. Avui us deixo un regalet, una frase de Charles Chaplin: La vida es una obra de teatro que no permite ensayos... Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida... Antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.
