0 Editorial 08-03-2011

Avui fa tot just un any que Catalunya s’aixecava tota enblanquinada, i ningú es podia arribar a imaginar la magnitud i les dificultats que produiria una nevada tan generalitzada i extensa per tot el país.

Va ser un dia caòtic per molta gent que van haver de fer nit a la carretera, moltes comarques Gironines amb molts problemes de subministrament elèctric i que a hores d’ara encara hi ha un 10% dels afectats que no han obtingut la compensació econòmica pels perjudicis provocats. I s’ajunta amb un anunci que ha fet avui mateix l’empresa FECSA-ENDESA que reconeix que tot i estar millor les instalacions, si tornés ha haver-hi aquella nevada, tornaríen a haver problemes de subministrament.

I tot això es va ajuntar amb unes autoritats que els seus màxims responsables no els hi vam poder veure el pèl i que tan sols van enviar missatges puntuals a la població. Un desastre organitzatiu pèssim que esperem que hagin après dels errors.

I aquesta setmana coincidint amb el dia Internacional de la Dona els polítics com sempre han aprofitat per fer un missatge institucional i mostrar el seu rebuig a qualsevol moviment o comportament masclista, i per suposat per posicionar-se totalment en contra del maltractament de gènere.

0 Editorial 01-02-2011

Enmig de fortes tensions internacionals a Tuníssia, Egipte i properament a Argelia, la Unió Europea no té un posicionament clar enfront aquests conflictes. Estats Units sembla que insinúa moviments i declaracions, però la gran Europa no diu ni “mu”.

I a casa nostra hem de continuar parlant sobre reformes i més reformes. Finalment la setmana passada es va arribar a l’acord entre Govern Sindicats i Patronal per tirar endavant el pacte Social juntament amb la jubilació als 67 anys.

I una altra reforma que el govern va prometre que es realitzaria abans d’acabar el mes de Gener era la reforma dels controladors aeris, però com era previsible, AENA i els controladors no han arribat a un acord i es sotmetran a un arbitratge que abans del mes de Març haurà de proposar a les dues parts la reforma, i aquestes l’hauran de ratificar.

I en clau catalana després de que Artur Mas visités al Rey d’Espanya per explicar-li que quan i com pensa presentar el pacte fiscal, el Rey va indicar que el corredor del Mediterrani es una prioritat que hauria d’haver arribat fa anys, i lamenta la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya. Després d’aquesta visita, Pujol és rectificat pel seu company i portaveu del Govern del govern Francesc Homs després de dir que Mas havia de viatjar en classe turista perquè gairebé no es poden pagar ni les nòmines. Jordi Pujol que va dir fa uns dies que la independència cada cop està més aprop tot i que és molt difícil.

Tot plegat sembla una mica massa teatre, estem malament però volen dir que estem tant malament?!? Beques menjador que no es paguen des del mes d’Octubre, necessitat d’emissió de més deute... Veritablement tot un gran i complicat trencaclosques que haurà de superar l’actual president Artur Mas amb l’ajuda del conseller d’Economia Andreu Mas-Colell.

0 'En el Punt de Mira' (18/01/2011)

1. Ja portem uns dies amb la nova llei antitabac i no volem que es parli d’un nou ‘apartheid’ perquè fumar o no fumar és una elecció i en el règim de l’apartheid no podies triar gairebé en quin bàndol estaves.

2. I ara rememorem el cap d’any. Tanta crisi que hi ha a Espanya i resulta que tothom té un iPhone i la meitat dels espanyols es van veure afectats per l’averia a l’alarma d’aquest mòbil i es van adormir el primer dia de l’any.

3. Fa un parell de setmanes, va arribar una notícia curiosa. A l’estat d’Arkansa, als EUA, van aparèixer morts uns cinc mil ocells. Després a Luisiana, uns 500 més i a Suècia i Itàlia, un altre centenar. No se sap quina ha estat la causa tot i que hi ha diverses teories, nosaltres apuntem que els ocells són molt sensibles. Esperem que aquest fenomen, casi paranormal, no passi a Barcelona amb els coloms. Podríem caminar per una catifa de cadàvers.

4. Durant aquests últims dies, ha tingut lloc la reunió entre el govern espanyol i els sindicats, en la qual es debat sobre la reforma laboral. Com que els punts de trobada estan tan lluny, des d’aquí, un consell: que Zapatero i companyia proposin que l’edat de jubilació sigui als 69, a veure si regatejant arriben als 67 i tots contents. (Si pot ser també, que deixin que Messi, Iniesta i Xavi es retirin també als 69).

5. I a Barcelona, concretament al carrer Nicaragua, el PSC també està immers en reunions. Més que en reunions, en unes primàries que se celebraran d’aquí un mes. Ens preguntem què deu pensar Hereu de la Tura, que li vol prendre el lloc. L’actual alcalde podria fer un referèndum: Qui voleu que sigui l’alcalde de Barcelona: a) Hereu, b) Trias, c)Tura. I l’opció c tornaria a ser la dolenta per a l’alcalde.

6. I per acabar, en l'hipotètic i remot cas que ens escoltés la Shakira des d’aquí li demanem que no ens espatlli el Piqué, que no el deixi fer aquestes coses que fa ella, com per exemple, banyar-se en una font de Barcelona o anar per la ciutat en moto i sense casc.

0 'En el Punt de Mira' (28/12/2010)

1. Sandro Rosell, un home molt i molt coherent. El president del Barça va dir en el tradicional dinar de Nadal que el FCB organitza amb la premsa que a ell personalment no li agradava llogar les instal·lacions del club a altres equips per una qüestió sentimental. Tot allò de més que un club que va posar sobre la taula Agustí Montal. No va pensar el mateix quan va firmar l’acord amb QatarFoundation per posar publicitat a la samarreta.

2. I de una persona molt coherent, a una altra que es podria posar treballar al Club de la Comèdia. Felix Millet va passar pels jutjats ara fa dues setmanes i va justificar que la boda de la seva filla la pagués el Palau de la Música perquè era un acte promocional per al mateix Palau ja que a l’enllaç matrimonial hi havia invitats oficials. Recordem que Millet no va concórrer cap despesa en el casament de la seva filla ja que el pagament van anar a càrrec del Palau de la Música. I no només això, sinó que va demanar al sogre, que es fes càrrec d’una part del casament. És a dir, que va fer negoci amb el casament, tot sigui per la promoció del Palau!

3. La setmana passada es va celebrar el Consell Nacional d’Esquerra. En ell, el seu president, Joan Piugercós, va anunciar que abandona el lideratge del partit. Això sí, encara li queda gairebé un any a la poltrona, ja que la intenció de Puigercós és liderar ERC fins el proper congrés, que se celebrarà al mes d’octubre del 2011. Nosaltres hem imaginat que diria el seu antecessor, Josep Lluís Carod-Rovira, tot fent ús de l’eslògan de campanya de les passades eleccions: si la gent va lenta, Puixercós encara va més lent que la resta de la gent.

4. Del famós problema del 3% de CiU, ara el problema per a Convergència i també per a tots els catalans, són les 3 famílies que han denunciat que els seus fills no poden aprendre en castellà a les escoles de Catalunya i ho han portat fins al Tribunal Suprem, que en el seu afany per salvar la llengua castellana de la seva segura extinció total del territori català els hi ha donat la raó. El que podem fer és no acatar la sentència, esperar que vinguin els tancs de la Guardia Civil, dir que la sentència està redactada en castellà i que no l’hem entès perquè som tan curts i tan imbècils que només parlem un idioma.

5. La realitat és que això de que el castellà està perseguit a Catalunya és una tonteria ben gran. També és una tonteria que el català sigui obligatori a Catalunya. Només cal mirar l’exemple de Johan Cruyff. Que per cert, en aquests moments deu estar a punt d’acabar el partit entre Catalunya i Hondruas.
El cert és que aquí a Catalunya i nosaltres a l’estudi som superdotats, hem estudiat amb el model lingüístic català i sabem parlar i escriure català i castellà.

7. I acabem parlant amb qui hem començat. Algú que en sap molt de renovacions, Sandro Rosell. En el tradicional dinar de Nadal que comentàvem abans el president blaugrana ens va tornar a delaitar amb el seu do de la paraula. Rosell va valorar les possibilitats de renovació de Josep Guardiola. Escoltem el tall, traduït al castellà: Sí, de possibilitats amic president ja sabem que n’hi ha moltes: 1+8, 3+7, 12+infinit...Ara el que convindria potser seria lligar-lo.

0 'En el Punt de Mira' (30/11/2010)

1. Iker Casillas va fer unes declaracions estranyes. El porter madrileny va reconèixer ja fa uns dies que José Mourinho, el seu entrenador al Reial Madrid, és la millor persona que ha conegut mai.
Millor que la Carbonero?
Es veu que sí... el “marrón” és per a la seva família. Què pensaran familiars o amics de tota la vida?

2. Vistos els casos de Grècia i Irlanda, nosaltres també volem ser membres de la UE. Irlanda es va enriquir molt fa un tems a causa de liberalitzar el mercat i han acabat arruïnant-se ells sols. Pel simple fet de ser membres de la UE, s’els rescata i s’els dóna 85.000 milions d’euros. Així, tal quantitat per haver-se arruïnat ell sol. Podem nosaltres ser membres de la UE?

3. Amb la derrota de la Roja de ja fa dues setmanes contra Portugal, va rebre el Barça. Manolo Lama comparava l’equip perdedor amb el Barça i el guanyador amb el Madrid. Sona així:
Ell i tots els seus companys no deien el mateix per allà el mes de juliol, quan Xavi, Iniesta i companyia els van fer campions del món.
La resposta, ahir al Camp Nou.

4. Doncs sí, i més clar impossible. El Barça va passar per sobre del Reial Madrid fent un futbol, marca de la casa, que Guardiola va voler atribuir a Johan Cruyff i a Charlie Rexach segons va dir a la roda de premsa. Probablement sigui herència del Johan però també del Rexach i molt: el jugador no ha de córrer mai, això és feina de la pilota.
Quines van ser les reaccions a la casa blanca?
Cristiano Ronaldo en volia més. Ja ho sabem, ens vam quedar una mica curts. Si en volies vuit, el pròxim cop demana una dotzena.
José Mourinho va marxar enamorat de la banqueta blaugrana. El públic li demanava que sortís, però feia massa fred, queia pluja fina sobre l’estadi i el que estava veient era una classe de futbol que no es podia perdre per res del món donant instruccions als seus jugadors, que probablement haguessin estat inútils. Mourinho va marxar assumint la derrota tot i que no va entonar el “mea culpa” i a més a més va desafiar a la culerada esperant un enfrontament a la Champions. Ja ho sabem Mou aquí hi ha espectacle del bo. Torna quan vulguis
Els jugadors del Madrid se’ls hi va prohibir fer declaracions i van marxar amb la cua entre cames cap a l’aeroport.

5. De mentres, tres mil culers a Canaletes i 170.000 catalans connectats a Intereconomía seguint el Punto Pelota. Entre les 12 i les dues de la matinada, la tertúlia esportiva va aconseguir una mitjana de 15,4% de share. La xifra és espectacular ja que aquesta cadena no acostuma a arribar a l’1% dels espectadors catalans.

6. A Madrid n’hi havia que parlaven de fi de cicle. El que passa és que van posar la diana en un lloc equivocat tot i que casi l’encerten. A l’avinguda de Les Corts sembla que hi ha cicle per estona. No poden dir el mateix al C/Nicaragua de Sants.

0 Continguts Programa 21-12-2010

Avui, recordarem l’entrevista a Josep Frank, i a la tertúlia, tractarem temàtiques com el derbi Barça- Espanyol i l’investidura del futur president de Catalunya, Artur Mas. També parlarem de Núria Gisper, la que és la primera dona en presidir el Parlament de Catalunya. Wikileaks, la desarticulació de la xarxa de pornografia infanti i la rebaixa de la edat de jubilació als 67 anys seran altres temes dels que també discutiran els tertulians d’aquesta setmana.
Les nostres habituals seccions La Veu al Teatre, en El Punt de Mira, La Veu Digital i El festival dels Ocells ens duran el millor de la música, el teatre, els espectacles, la tecnologia i la cultura. De tots colors, per a tots els gustos.

1 La Veu al Teatre 14-12-2010

Avui en primer lloc a les recomanacions tenim Gerónimo Stilton, el musical dirigit per l’Àngel Yacer. El protagonista d’aquest musical és un ratolí que és director de l’Eco del rosegador, el diari més famós de Ratalona.

Gràcies a ell descobrirem un món fantàstic on els somnis, la màgia, la música i la imaginació són el dil conductor d’aquesta fascinant història. Si hi aneu, podreu volar damunt d’en Dragan, el drac daurat de l’arc de Sant Martí, descobrireu quina és la regla d’or de les fades, la força de la companya, les males intencions de la bruixa Stria i fins i tot la pudor que fan els trols! Tot aixó amb una finalitat: salvar la Flordiana, la reina de les dades.

Jerónimo Stilton és una porta oberta al món de la fantasia, on no hi ha una edad límit per creuar-la.

Així que ja ho saps, si vols endinsar-te en aquest món de fantasia, no ho dubtis, acosta’t al teatre Condal!

En segona posició una comèdia per no parar de riure en les 2 hores que dura la funció. Es tracta d’una obra que mostra els malentesos davant i darrere l’escenari en una doble ficció que narra com una colla de pèssims actors intenta muntar una obra teatral.
A un ritme trepidant, els actors corren amunt i avall els 10 esglaons, surten i entren per vuit portes i s’emboliquen en cables telefòniques, caixes… El mateix director, Alexander Herold, assegura que ‘és tot tan mil·limètric que si t’equivoques en l’ús d’algun dels objectes la funció se’n pot anar a norris’.
Si vols veure la típica ‘rossa tonta’ cridant ‘chupi’ per tot l’escenari, el guapo de torn, l’alcohòlic, la mestressa de casa i el matrimoni de classe alta, tot amenit amb una trama trepidant i caòtica i una bona dosi d’humor, no deixis d’anar al teatre Borràs.

I en tercer i últim lloc tenim una obra de teatre que està generant molts comentaris i generalment positius. Estem parlant de l’última funció de Joel Joan, Pluja constant.
Aquesta obra reconstrueix els últims dies d’una amistat indestructible. Aquesta tragedia dirigida per Pau Miró explica la història de dos perdedors convertits, per l’afecte generat pel fracàs, en protagonistes.
Joey i Denny, aquests dos policies de Chicago, parlen directament al públic o es dirigiesen l’un a l’altre. Expliquen la seva història que, de tant en tant, no és exactament la mateixa història. De vegades testifiquen davant d’una junta de revisió d’afers interns. De vegades rivalitzen l’un amb l’altre per imposar la seva versió dels fets.
Sens duote una funció on destaquen tant el paper dels protagonistes, com la escenografia, on hi ha, com el mateix nom indica, pluja constant. No te la perdis. Pots anar a veure-la a la sala Villarroel fins el 9 de gener.

I fins aquí les recomanacions teatrals d’aquesta setmana. Avui us deixo un regalet, una frase de Charles Chaplin: La vida es una obra de teatro que no permite ensayos... Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida... Antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.

0 La Veu Digital - Continguts

La applemania ens envolta, preparats per seguir-la?
Wikileaks no és un cas fàcil, avui parlarem dels controladors del material d’internet, de hackers, crackers i d’alguna altra filtració sonada.

El VGA, Els video game awards, els Oscar dels videojocs, es van entregar aquest cap de setmana a.
Com hem dit, el joc de l’any, l’Oscar a la millor obra ha sigut per Red Dead Redemption, un sandbox, al estil dels rand Theft Auto, amb un ambient de western.; que a més ha sigut la guanyador a nivell general de la nit amb 3 guardons el de millor joc, millor banda sonora i efectes de so i millor cançó original.
La millor companyia, l’equivalent a un oscar per a la millor productora ha estat Bioware per obres com Mass Effect.

De la mateixa manera trobem categories com millor protagonista d’un videojoc, per a categoria d’homes i dones, millor joc per a cada plataforma, o de contingut descarregable, i també clàssics com els de millor banda sonora, efectes sonors i cançó original, o de gràfics(similar al de fotografia a nivell d’Òscar). Fins i tot hi ha la categoria de millor adapatació d’un videojoc (ja sigui de llibre o de película) la qual ha guanyat Scott Pilgrim contra el mundo, adaptació de la película homonima i de la serie de televisio i dels comics.

Els reconeixements van més enllà i tamb´ñe es premia als actors que doblen els personatges dels jocs, entre els que cal destacar que en l’apartat d’actuació masculina, Gary Oldman o Daniel Craig optaven al premi per la seva actuació als jocs de James Bond i de Call of Duty, i en interpretació femenina Judi Dench, coneguda pel seu paper d’M a James Bond tambñe optà a un guardó.

0 'En el Punt de Mira' (14/12/2010)

1. El millor que els podria passar als controladors aèris és que Zapatero els prometi recolzar la seva reforma.

2. Presumpte cas de dopatge a l’esport espanyol. Marta Domínguez va ser detinguda dijous passat. Ens preguntem, com s’ho ha fet la policia per atrapar una atleta?

3. Seguint amb la fondista espanyola. Segur que us sonarà la imatge que va sortir publicada a molts mitjans el dia després de la detenció. A la fotografia de la que parlem, Marta Domínguez celebrava la plata aconseguida a Montjuic el passat mes de juliol amb una bandera espanyola i un toro al mig. Enlloc d’un toro, no hauria de sortir un camell? L’atleta, juntament amb l’especialista en medicina esportiva, Eufemiano Fuentes, estudien posar-se a treballar a l’Schlecker, una drogaria.

4. El Barça ha signat un acord de patrocini amb Qatar Foundation. Tenim certs dubtes que es tracti d’una ONG com algú ens ha volgut vendre. Primer, per què pertany a Her Highness Sheikha Mozah Bint Nasser Al-Missned-> la dona de l’Emir de Qatar. I segon per què no creiem que una fundació es pugui permetre el luxe de “llançar” 30 milions d’euros d’aquesta manera podent aprofitar-los per altres activitats. Tot i això, no volem sentir, com deien algunes pancartes de protesta vistes al Camp Nou, “Rosell, no aQATARem la teva decisió”. No queda més remei...

0 Continguts Programa 14-12-2010

L’estudiant de Periodisme i també, cocreador de la pàgina web www.masliga.com, ens visita aquesta setmana a l’entrevista. Joan Barriach ens explicarà en què consisteix aquest suport digital i quina és la seva funció exacta en aquesta pàgina web. Com es sent un rodamón? Quina és la imatge i reacció de les persones quan el veuen pel carrer? L’Àlex Plaza i el Marc Just ens detallaran l’experiència i el treball que han realitzat, fent-se passar per un rodamón. A on? Als carrers principals de Barcelona.

I a la tertúlia parlarem del futur govern de la Generalitat sense Madí i Duran i Lleida, de la publicitat de Qatar Foundation a la samarreta del FCBarcelona i també, del cop dur a l’esport espanyol a causa del dopatge. Oriol Guinovart, Marc Just i Àlex Plaza s’endinsen en aquestes tres principals temàtiques.

I per acabar, les seccions La Veu del Teatre, En el Punt de Mira i la Veu Digital.